EDUARD ALCOY ALS DIJOUS DE LA NAU GAUDÍ

Aquest dijous , és a dir demà per a la gran majoria de lectors d’aquest blog , hi ha activitat a la Nau Gaudí. Essent segon dijous de mes pertoca conferència en l’entorn del concepte “Els dijous a la Nau Gaudí” i en aquesta ocasió la xerrada és molt especial ja que sota el títol de “ Eduard Alcoy. Passaports a l’art ( 1930- 1987 )" ,la seva filla Rosa Alcoy ens parlarà del gran artista del que s’acompliran 25 anys de la seva desaparició el proper 18 de Juny.

Eduard Alcoy moria quan estava a punt d’inaugurar exposició (20 de juny) en el seu estimat Hotel Llevant a Llafranc , quan tot just acabava de cloure una exitosa mostra a Santillana del Mar. Els catàlegs de les deus exposicions ( que mostro en les fotos ) son per  a mi un tresor que guardo amb enorme afecte.

Fa ja vint-i-cinc anys i per tant això vol dir que per tot aquell que no estigui fregant els cinquanta ,  Eduard Alcoy és més mite que record , i la seva obra l’haurà contemplada amb comptagotes , dons d’ençà la seva mort sols una magnífica mostra celebrada a la sala de la Caixa Laietana a la Riera i la magnífica antològica que se celebrà a la tardor de 1999 , amb un esplendorós catàleg que és un tresor per els que en disposem d’un ( ves a saber si a l’IMAC encara en queden exemplars ), han estat els únics moments en que s’ha pogut gaudir del conjunt creatiu de tan gran artista.

Hem de lamentar així que les escasses obres públiques d’Alcoy siguin invisibles , dons ni la magnífica col·lecció de la Laietana , amb la sèrie Tarot per bandera , ni les quatre peces mal comptades de les que disposa l’Ajuntament estan a l’abast de ningú . I com que a Mataró existeix tan sols una  maldestra col·lecció municipal que mai ha volgut ser completada amb un veritable fons d’artistes locals, que permeti a tothom , - en especial a les noves generacions -, tenir mirada clara de la història creativa de la ciutat, fa que l’obra dels grans artistes restin en la pols de l’oblit, com en el cas que avui ens ocupa ( i en els altres).

( Per a bons afeccionats cal dir que en la Pinacoteca Municipal de Llavaneres a Can Caralt s’exposa un magnífic Alcoy informalista que paga molt la pena )

Però és de justícia que la ciutat renovi la seva passió amb l’obra d’Alcoy i amb el seu record. Per això el Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró. Col·lecció Bassat ha volgut retre-li aquets homenatge , de la millor manera que ha estat possible , com ho és amb aquesta conferència de la mà de la seva filla Rosa, que ens aprofundirà amb intensitat  en la vida i el fer del seu pare , en data i moment tan assenyalat.

En motiu d’aquest aniversari , en la darrera edició del Capgròs, apareixia aquesta columna  , signada per un , que aquí repeteixo.

EDUARD ALCOY

En acomplir-se el proper 18 de juny , el vint-i-cinc aniversari de la mort d’Eduard Alcoy , és de justícia fer-ne oportú recordatori tant per la seva enorme qualitat com per el paper de “revolucionari” activista artístic i cultural que realitzà en el nostre entorn.

Recordatori com gran artista , amb una obra intensa, densa i evolucionada que parteix de l’informalisme  , potser la seva època menys coneguda però d’un nivell més que elevat , fins assolir plenitud en el seu univers alcoyà , a l’entorn d’aquesta pintura magicista , plena de símbols i lectures que subjugà a hom que s’acostà a ella. Una obra mereixedora de molt més reconeixement històric que no pas  l’assolit , fins ara.

Un recordatori com activista artístic , al saber aglutinar al seu voltant , - i al del seu amic Rovira Brull -, a un poderós grup d’artistes joves que van créixer en el coneixement artístic i vital, configurant un grup que sense ser alumnes , sí que van saber conrear una estilística d’arrel comuna , anomenada a posteriori com “Escola de Mataró” , en la que els noms de Jordà, Novellas, Pal i Perecoll , son a destacar.

Un recordatori com activista cultural ja que va saber fer entendre a tots , burgesia mataronina inclosa, que calia anar més endavant en el camp de l’art. Que no tot era la dolçor del paisatge , més o menys ben realitzat , i que l’art implicava compromís , emoció i misteri. Que calia anar més lluny per , mitjançant l’art , crea un camp de profunda reflexió , sense que per arribar-hi fos imprescindible fugir d’una certa estètica atractiva , ans el contrari.

Ara , en moment en que tant mancats estem de lideratges , la figura d’Eduard Alcoy amb tota la seva ironia , amb la seva dosi de cinisme i mala llet , però especialment amb la gran dosi de qualitat intel·lectual i artística , es manté ferma com element cabdal per a l’evolució artística d’aquesta , la nostra ciutat. En el record.

Pere Pascual

 

D’aquests i altres punts en podrem parlar dons aquest dijous , a partir de les19.30 hores. Difícilment algú podrà fer-ho amb més propietat  que la seva filla , que té les tres vessants per exercitar de la millor manera a questa mirada. Com a especialista en art , en la seva vessant històrica i en la vessant personal més estreta.


Una xerrada per la que ja em deleixo i que us aconsello de tot cor ja que estic convençut que serà una vetllada inoblidable.