MANCA DE RESPECTE

Un ja comença a estar de tornada de tot. Passant dels seixanta i després de mantenir més de trenta cinc anys ( trenta set exactament ) el paper de crític d’art en els més diversos mitjans i tesitures ,  mantenint sempre una postura , - equivocada o no -, però d’una fidelitat extrema, a un ja li comença a relliscar respostes que parlen d’objectivitat i de falta de respecte.

En el que pertoca al primer cas per a mi és absurd parlar-ne. Sempre he defensat que la crítica és , i ha de ser , absolutament subjectiva. Per a mi la crítica és l’opinió d’ algú , amb un mínim de coneixements al respecte, en relació d’alguna cosa. Una opinió que adquireix valor , no per si mateixa, i sí en ser valorada per altres.

En el que a mi pertoca, tinc clar que el valor de les meves opinions està en que provoquen una resposta , ja sigui per ser acceptades , lloades, menyspreades, rebutjades... etc. Però provoquen una reacció que és del que es tracta. Igualment entenc que les meves opinions no tenen altre valor que la que li donen els seus lectors.

Però el que de veritat em treu de polleguera és quan es parla de la meva falta de respecte envers ... Que és això de falta de respecte?.

És faltar al respecte dir que fa més de vint-i-cinc anys que el Museu de Mataró va a la deriva i és una veritable rèmora per a la cultura mataronina i que potser caldria depurar-ne al responsable?. Jo crec que és feR evident una veritat que tots sabem. Si de cas , i al meu entendre , qui ha faltat al respecte a tots els ciutadans és aquell que s’ha aprofitat d’un càrrec vitalici, per dur a terme una tan nefasta tasca.

És faltar al respecte dir que la Sant Lluc l’ha cagada amb la seva programació de Ca l’Arenas, dons ha explicitat quin és el nivell al qual ella creu s’ha de moure el vell casalot , que no és , ni de lluny , el d’una dignitat i qualitat artística important?.

És faltar al respecte dir que Regina Puig no hauria d’exposar a Ca l’Arenas ?, I dir que no ho hauria de fer per ètica ( n’és la dissenyadora de l’exposició anyal) , ni per estètica , dons no ha demostrat mai que el seu nivell sigui digne del que caldria exigir als expositors del vell casalot del carrer Argentona?.

Dons ho sento molt, però crec sincerament que això no es faltar al respecte i sí és la constatació d’unes circumstancies qualitatives que estan a l’abast de tothom.

Sempre s’ha dit que de crítiques n’hi ha de dos tipus: Les constructives i les destructives. Un s’afegeix a aquells que pensen que per els artistes , constructives son aquelles que diuen que ho fan bé, i destructives les que diuen l contrari. I massa vegades els artistes se l’agafen amb paper de fumar i defensen allò que és indefensable.

Per això, potser ja ha arribat l’hora de ser seriosos. I ser seriós implica moltes coses . Entre elles acceptar les opinions que son contraries i intentar demostrar que aquestes son errònies.

Sens dubte és potser una postura més intel·ligent que no dir que li han faltat al respecte. I dir-ho quan quasi és precís acostar-se al diccionari per saber-ne el seu significat.