PARLEM DE CA L’ARENAS

El passat dissabte , tan sols acabava de traspassar el llindar del casalot del carrer Argentona , quan Guillem Roset, aquest futur llicenciat en Periodisme , ja que de periodista ja ho és i de bon tros ( per cert, apuntin el seu nom ja que va per figura i s’accepten apostes ) , em preguntava la meva opinió al respecte de les paraules que el regidor de Cultura  Quim Fernández , havia realitzat en la presentació de l’acte, tot afirmant que “Ca l’Arenas no corria perill”. Li vaig explicar el que creia al respecte , encara que la primera intenció va estar en la reflexió del tòpic esportiu de que quan es vol fer fora a un entrenador el que es fa sempre és refermar-lo en el càrrec.

El cert és que potser ja comença a ser hora de que des de l’MAC es parli clarament de Ca l’Arenas i es digui quin és el projecte i quines son les intencions. He estat molt poc temps en el Consell rector de l’IMAC i mai es va parlar del tema. L’únic que vaig aconseguir va ser que en una entrevista sol·licitada per mi, Quim Fernández i Josep Mª Torrent, em mentissin de la manera més barroera quan m’afirmaven que ni hi havia cap tracte amb la gent del Sant Lluc , ni estava prevista la següent temporada, fets ambdós que els mateixos desmuntaven al cap de quatre dies.

Diu Quim Fernández que Ca l’Arenas no perilla i tots estem convençuts del contrari. Ca l’Arenas perilla, i molt, ja que no hi ha ningú a l’IMAC que l’importi un rave: Al director, ja que essent com és un comissari polític , mentre no hi hagi aldarulls no hi ha problema , i sap abastament que els artistes mai es mouen , i el cas del taller de Gravat n’és el més ferm exemple.

A qui mana de veritat , la Gisel Noè, si Ca l’Arenas fos venuda com apartaments seria la més feliç del món , i fins hi tot potser apostaria per un d’ells.
Per el Museu , ca l’Arenas significa un veritable furóncol ja que li exigeix coneixements i treball, i tots sabem que d’art al Museu no en tenen ni idea , i el tema treball no forma part del seu ADN particular.

Amb aquets condicionaments, a qui pot interessar Ca l’Arenas?.

Ca l’Arenes va nàixer amb un aberrant pla d’usos que no es va poder modificar dons havia estat aprovat per unanimitat tant per el Consell Rector com per el ple. Ara , ha estat modificat de dalt  a baix sense passar ni per el Consell Rector ( irregularitat flagrant ) ni per el pe, i tot sense que la vigilant (?) oposició hagi ni tan sols obert els ulls.

Així s’ha dut a terme “Mar de fons” , una exposició de tan baixa qualitat que seria vergonyosa en un casal de barri, i s’ha establert una temporada de pena , amb l’afegitó de que s’ha produït una externalització ( del tot irregular) fent que sigui l’Associació Sant Lluc la que disposi i programi les properes exposicions.

Sento dir-ho , i molt, però a la bona gent del sant Lluc els hi han aixecat la camisa i estan fent el ridícul perdent a raig els grans mèrits que acumulen per la seva dedicació a l’art i a la ciutat. El cert és que Carles Marfà els hi va fer el ploramiques , tot dient que no hi havia un duro i que  s’hauria de tancar Ca l’Arenas , i davant la falsa súplica els de la Sant Lluc van claudicar, i el cert és que , valgui l’expressió, la van cagar del tot.

Dic això, ja que amb la bona voluntat per bandera , la gent de la Sant Lluc el que ha fet ha estat resituar les sales de Ca l’Arenas com una més de les que dirigeixen , sense entendre en cap moment que havia de ser una cosa molt diferent , en especial per al que de nivell es tractava, si de veritat volien que Ca l’Arenas fos un lloc capdavanter en el concepte artístic local.

No ho han entès, i han programat una infumable mostra de Tano Pisano , no com a mostra valorable en sí, i si com a complement de l’exposició que a final de mes celebrarà al Col·legi d’Aparelladors , on podrem veure al veritable artista , i no com ara amb un poti poti intranscendent i comercial, indigne del tot del lloc que ocupa.

No ho han entès , i estan putejant als joves valors escollits a la col·lectiva , obligant-los a treballar en una temàtica que ni és la seva ni els importa , quan el que cal ara és refermar-se en el seu llenguatge pictòric, i no portar-los a vel·leïtats temàtiques que poc els aporten.

No ho han entès, portant a Munné a un atzucac que no es mereix , ja que la mirada a la seva exposició quedarà rebaixada davant l’entorn de poc nivell, amb el que l’han envoltat.

No ho han entès, amb els noms de Regina Puig i Margarita March , fent-les jugar a la quota femenina ( veure entrevista a m1tv) quan ni la sempre magnífica Margarida March té res a veure amb el mar ( jugar amb el color blau com a referència és ridícul ) i Regina Puig no hauria d’estar mai en la carrera ja que el seu paper de dissenyadora de la mostra general la inhabilita èticament , i en el que pertoca al simple paper artístic la seva escassa “carrera” artística no li hauria de permetre ocupar aquest espai de privilegi.

Ca l’Arenas s’ha de replantejar i fer-ho de manera seriosa i professional. No s’ha de caure en la trilera opció que gestiona qui de veritat remena les cireres de l'IMAC , que es capaç de donar tot el poder de Ca l’Arenas a la sant Lluc , sabent perfectament que és el definiu enterrament del vell casalot, i així de pas que ningú sigui capaç de dir res al respecte de Can Palauet ( vuit anys sense una exposició plàstica individual fora dels homenatges a Novellas i Estrany) i de Can Xalant.

I és clar , hi ha gent que cau badoca davant la possibilitat de lluir poder , i no veu més enllà i per tant no observa el parany en el que cau per aquesta estranya barreja de bona voluntat i un ego que no s’acaba.

La inauguració de la mostra de Tano Pisano a Ca l’Arenas és la pitjor notícia de la temporada expositiva a Mataró i és la primera “banderilla” col·locada a Ca l’Arenas, un casalot que hauria d’estar dedicat a l’art i els artistes de la ciutat i al que enterraran aquells que es consideren els seus defensors.

I si parlem de ca l’Arenas?

Crec que avui més que mai fa falta una trobada general per trobar-hi solucions. La gent del sant Lluc , la gent de l’IMAC i , per damunt de tots, el regidor Sr. Quim Fernández , haurien de posar-hi fil a l’agulla. Ho faran ?. Ho dubto , tant com que l’oposició aixequi la veu.

I així ens va. Mentre que les discussions al voltant del model de l’Escola de Música , aixequen ampolles , tot i que mai s’ha qüestionat la seva continuïtat, ningú, però que ningú, ha dit res de la desaparició del taller de Gravat , un dels millors d’Europa.

I és que mesells com som la gent de l’art , potser ens mereixem dirigents com els que ens manen.