SILENCI EN LA MORT DEL TALLER DE GRAVAT

M’arriba la convidada de la Nucacu per a l’exposició del seus gravats al taller galeria Fort de Cadaqués i per concatenació apareixen successivament en el meu cap el gravat en general, el Mini Print de Cadaqués i , com no, el Taller de Gravat de Mataró, definitivament mort i enterrat.

Ha passat un any d’ençà el començament del govern de CIU i un dels primers temes cultural va ser al negociació amb el taller de Gravat . Una negociació  a pèrdues , i no pas per part del Govern , que finalment va acabar en un no res. Malgrat les bones paraules habituals, ( estem disposats a negociar i trobar una solució consensuada ja que el nostre interès està en que el Taller de Gravat segueixi... i bla, bla, bla ) ni aquest curs hi ha hagut Taller de Gravat , no n’hi haurà el curs vinent i podem donar definitivament com a mort el mateix. I tot amb el silenci de tots els grups polítics que cap d’ells ha mogut absolutament res , per que un element cultural tan important ( no s’ha d’oblidar que el taller de Gravat de Mataró era un dels millors d’Europa ) no esdevingués oblit per fonedissa.

El taller de Gravat  municipal no és un nou nat. Encara que ningú ha tingut cap mena d’intenció de commemorar-ho , en el passat desembre es van acomplir els vint-i-cinc anys d’ençà la primera exposició que es va celebrar al Foment mataroní, del 17 de desembre del 1986l 8 de gener del 1987. Vint-i-cinc anys en que de la mà , primer de Raúl Capitani, i després de Jordi Rosés i Pilar Lloret , un bon gruix d’artistes han aprofundit al voltant de la multiplicitat de tècniques que el gravat engloba , amb uns nivells de qualitat i aprofitament que ha estat l’enveja de tothom.

Si l’etapa de Capitani van significar els temps difícils dels inicis , la tasca de la gent de Murtra ha estat la de l’elevació del taller a l’Olimp del treball ben fet amb uns resultats artístics , personals i didàctics de tan alt nivell de qualitat que el van situar al nivell dels millors d’Europa.

Ara ha quedat el buit. El cert és que mai a cap govern  li ha interessat massa. Així quan van poder el van fer fora de Cultura per caure a l’IME ja que es considerà “tasca formativa” i va costar anys i panys el seu retorn a Beneficència , però va ser igual , el taller políticament no interessava a ningú i funcionava per inèrcia , malgrat les grans demostracions de les seves exposicions i manuals , seguits per tot l’àmbit general del gravat.

Avui tot reivindicant una vegada més l’immens paper formatiu, cultural i artístic del taller de Gravat , vull queixar-me amargament de la postura de menysteniment generalitzat dels grups polític municipals.

Fa setmanes , que dia rere dia apareixen noticies al voltant del problema de l’escola de Música . Tots els partits polítics han sortit a defensar-la amb ungles i dents. I em sembla molt bé. Deixant de costat els intríngulis legals i administratius , tots sabem de la gran qualitat formativa , pedagògica i didàctica que han dut a terme. És un model que cal defensar i recolzar.

Però  si és bo i cal lluitar per que no s’estronqui una escola d’aquets nivell, per quina raó cap partit ha sigut capaç de dir res davant l’eliminació fulminat del taller de Gravat , amb més de vint-i-cinc anys d’història a les seves esquenes i amb un  prestigi internacional de primer nivell?. I a més quan la quantitat econòmica que ballava era tan minsa i petita que davant d'altres actuacions municipals ara ha esdevingut ridícula ?.

Algú ho vol, o ho pot explicar?. Com a mínim seria senyal d’un respecte que no s’ha demostrat en cap moment.