dilluns, de juny 25, 2012

SILENCI EN LA MORT DEL TALLER DE GRAVAT







M’arriba la convidada de la Nucacu per a l’exposició del seus gravats al taller galeria Fort de Cadaqués i per concatenació apareixen successivament en el meu cap el gravat en general, el Mini Print de Cadaqués i , com no, el Taller de Gravat de Mataró, definitivament mort i enterrat.

Ha passat un any d’ençà el començament del govern de CIU i un dels primers temes cultural va ser al negociació amb el taller de Gravat . Una negociació  a pèrdues , i no pas per part del Govern , que finalment va acabar en un no res. Malgrat les bones paraules habituals, ( estem disposats a negociar i trobar una solució consensuada ja que el nostre interès està en que el Taller de Gravat segueixi... i bla, bla, bla ) ni aquest curs hi ha hagut Taller de Gravat , no n’hi haurà el curs vinent i podem donar definitivament com a mort el mateix. I tot amb el silenci de tots els grups polítics que cap d’ells ha mogut absolutament res , per que un element cultural tan important ( no s’ha d’oblidar que el taller de Gravat de Mataró era un dels millors d’Europa ) no esdevingués oblit per fonedissa.

El taller de Gravat  municipal no és un nou nat. Encara que ningú ha tingut cap mena d’intenció de commemorar-ho , en el passat desembre es van acomplir els vint-i-cinc anys d’ençà la primera exposició que es va celebrar al Foment mataroní, del 17 de desembre del 1986l 8 de gener del 1987. Vint-i-cinc anys en que de la mà , primer de Raúl Capitani, i després de Jordi Rosés i Pilar Lloret , un bon gruix d’artistes han aprofundit al voltant de la multiplicitat de tècniques que el gravat engloba , amb uns nivells de qualitat i aprofitament que ha estat l’enveja de tothom.


Si l’etapa de Capitani van significar els temps difícils dels inicis , la tasca de la gent de Murtra ha estat la de l’elevació del taller a l’Olimp del treball ben fet amb uns resultats artístics , personals i didàctics de tan alt nivell de qualitat que el van situar al nivell dels millors d’Europa.

Ara ha quedat el buit. El cert és que mai a cap govern  li ha interessat massa. Així quan van poder el van fer fora de Cultura per caure a l’IME ja que es considerà “tasca formativa” i va costar anys i panys el seu retorn a Beneficència , però va ser igual , el taller políticament no interessava a ningú i funcionava per inèrcia , malgrat les grans demostracions de les seves exposicions i manuals , seguits per tot l’àmbit general del gravat.

Avui tot reivindicant una vegada més l’immens paper formatiu, cultural i artístic del taller de Gravat , vull queixar-me amargament de la postura de menysteniment generalitzat dels grups polític municipals.

Fa setmanes , que dia rere dia apareixen noticies al voltant del problema de l’escola de Música . Tots els partits polítics han sortit a defensar-la amb ungles i dents. I em sembla molt bé. Deixant de costat els intríngulis legals i administratius , tots sabem de la gran qualitat formativa , pedagògica i didàctica que han dut a terme. És un model que cal defensar i recolzar.

Però  si és bo i cal lluitar per que no s’estronqui una escola d’aquets nivell, per quina raó cap partit ha sigut capaç de dir res davant l’eliminació fulminat del taller de Gravat , amb més de vint-i-cinc anys d’història a les seves esquenes i amb un  prestigi internacional de primer nivell?. I a més quan la quantitat econòmica que ballava era tan minsa i petita que davant d'altres actuacions municipals ara ha esdevingut ridícula ?.

Algú ho vol, o ho pot explicar?. Com a mínim seria senyal d’un respecte que no s’ha demostrat en cap moment.


1 comentari:

Jordi ha dit...

Jo he tingut la sort d'haver estat alumne del taller de gravat on he tingut dos mestres excepcionals, en Jordi Roses i la Pilar Lloret.
Crec que en qualsevol altre país del mon la tasca feta per aquests dos grans mestres del gravat en lloc d'haver estar minimitzada durant anys i finalment eliminada, es ves mimat, respectat, potenciat i mostrat amb orgull a tothom.
Lamentablement petits i insignificants polítics locals han fet valdre el seu ignorant poder per tancar el taller després d'anys d'altres intents avortats al darrer moment.
S'ha de dir que el darrer any els alumnes varem plantejar pagar la totalitat del cost del curs, sense subvencions. La única cosa que havia de fer l'Ajuntament de Mataró era deixar-nos el local, res més. O sigui, cost zero.
Espero no semblar xenòfob si dic que el que si ha mantingut l'Ajuntament al costat d'on era el taller, es un centre per ensenyar a nens i adults els càntics coranics musulmans. Una activitat, per cert, ben catalana i que potencia la cultura del nostre país fins a nivells estratosfèrics.