CAN MINGUELL

Al voltant de quatre centes cinquanta lectures i una quinzena de comentaris , ha generat la noticia presentada al capgròs.com en referència al desig de l’Ajuntament d’habilitar un espai de creació per artistes locals, que podria tenir com a seu l’edifici de Can Minguell. Fora de la lectura subsidiària , - que el PSC hauria de tenir molt en compte amb el seu etern menyspreu per la direcció cultural de la ciutat- , caldria tenir els conceptes molt clars per què al final no tot quedi en foc d’encenalls.

No hi ha dubte que tot centre de creació ha de ser aplaudit i recolzat. Sigui Can Minguell, sigui Can... o sigui Can Xalant. Però qualsevol d’aquestes iniciatives no han de tenir tan sols com pal de paller el ser un centre d’acollida amb tot el concepte dinàmic , sinèrgic... que volgueu , i sí que a més de tot això ha de ser generador de tota mena d’iniciatives , activitats i en una paraula, resultats , que retornin a la ciutat allò que en certa manera “ha prestat als creadors ”.
El fracàs de Can Xalant no està en el que realitza i produeix , està en que la ciutat dona molt i no rep quasi res. Si s’aconseguís capgirar aquest dèficit i el profit fos més gran per els artistes i ciutadans de Mataró, la valoració hauria de ser molt diferent, sigui quina sigui la diferència del concepte de fil argumental que puguem tenir d’això tan eteri que n’és l’art.

La clau està dons en generar un projecte atractiu, eclèctic i de qualitat , fet gens fàcil per altra part , amb la dificultat afegida en aquest cas de quin és el departament que s’ha de fer càrrec del projecte.
Perecoll quan llençava en la famosa conversa que manteníem els dos a la sala de l’Ateneu, la seva ja famosa demanda del pas de Cultura a l’IMPEM , ho feia més demanant un canvi de criteris i conceptes del PMC , reclòs artísticament en la seva fanàtica bombolla de la contemporaneïtat com a única arrel, raó, llum i vida , que no pas en la demanda de que la tecnocràcia comercial fos qui gestionés el concepte creatiu. En el fons , entenc que deia que calia fusionar l’aspecte de sensibilitat cultural que hauria de residir en el PMC amb uns certs criteris de dinamisme professional, comercial i d’expansió que es troben en el cantó de la Promoció. I a bon segur que aquí està la mare dels ous.

És obvi que actualment cap de les dues administracions estan en condicions de dur a terme de manera adequada un projecte d’aquest tipus, I a més quan el fet de la creació no pot considerar-se com element solitari i únic. Qualsevol trencament de la cadena Formació (tallers) – Creació – Distribució (exposicions, difusió, cartells .... )- Emmagatzematge (Museus , Fons i Col·leccions) , comportarà la fallida del sistema i per tant la inutilitat del mateix.

Que fer dons ?. Per a mi la solució està en l’evidència de la desaparició del PMC per convertir-se en un altra ens més adequat als moments actuals.
Tots sabem que els Patronats varen ser uns elements molt valuosos en la posta en marxa de tota la dinàmica municipal en les seves diferents vessants, però igualment sabem que els avantatges a nivell normatiu i de participació han estat del tot superades i s’han convertit en uns ens en general paquidèrmics , enquistats en una dinàmica burocràtica , amb un poder dominant per part dels seus tècnics que no desenvolupen el seu paper i sí el de directors de la seva petita parcel·la en la que han esdevingut dictadors irredutibles.

És l’hora i el moment de canviar tot donant la volta a la truita, Cal un nou ens que haurà de tenir la forma jurídica més adequada per aplegar tota una nova dimensió de la gestió cultural fonamentada en dos pilars: la sensibilitat per la creació, amb tot el que comporta en relació amb els creadors/artistes com amb el públic/espectador/afeccionat en el que pertoca a la programació , i fer-ho sota la nova paramètrica de la cultura que trenca la bombolla de la possible intel·lectualitat per esdevenir un element que recolzant-se en ella assoleix un paper de dinamisme social, ciutadà i per què no dir-ho, comercial, en el sentit més noble i acurat de la paraula.

Sols en aquest nou PMC es podrà trobar el nexe d’unió necessari per dur a bon port el veritable projecte cultural de la ciutat. Ara sols cal filar prim en el concepte i trobar la/les persones adequades per dirigir-ho tècnicament i en la sensibilitat que precisa tot context cultural.

Una aposta difícil però en la que cal fer-hi confiança ja que si no tenim tots els números per què Mataró encara sigui una ciutat més trista , més pobre i més desvalguda , culturalment parlant, del que és ara.
I ni vostès ni jo, ni ho mereixem ni crec ho podríem suportar.

SOSTENIBILITAT

En el ple extraordinari d’ahir Quitèria Guirao va prendre possessió del seu càrrec com a regidora. Llegeixo la notícia en el capgròs.com i quedo esparverat en llegir que ocuparà ni més ni menys que tretze càrrecs .

A banda d’assumir Medi Ambient i Sostenibilitat, també serà la presidenta del Pla Integral de Rocafonda-El Palau, vicepresidenta de l’Àrea de Via Pública, membre de la Junta de Govern Local i vocal de la Mesa de Contractació. A més, també presidirà la comissió de Via Pública i formarà part com a vocal de les Comissions Informatives de Serveis Centrals i Serveis Territorials, la Comissió Especial de Comptes i la d’Organització. D’altra banda, serà representant de l’Ajuntament al Consorci del Port de Mataró, al Consorci de Gestió Integral Aigües de Catalunya, al Parc Montnegre-Corredor, la fundació privada Unió de Cooperadors i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
Tretze càrrecs implica que no pot dedicar ni dues jornades al mes a treballar per el mateix. Essent magnífic segur que s’acaba fent tot malament. Si un és un desastre , llavors el desastre es multiplica per tretze.

Tots sabem que molts d’aquests càrrecs son quasi honorífics i serveixen per arrodonir el magre sou dels regidors , però no seria millor més retribució, menys càrrecs i que altres persones amb possibilitat de dedicació ocupessin lloc en aquests diversos consells?.

Si hi ha incompatibilitats per feina, relacions etc, bo estaria que existís un número màxim d’ocupacions per regidor. Potser així tot funcionaria millor.