PATRIMONI MORT

Aquest cap de setmana se celebren les Jornades europees dedicades al Patrimoni .El munt d’actes celebrats en el país han estat generosament publicitats en un opuscle encartat en tots els diaris. Fer-ne passejada era observar que una bona part tenia un caràcter imaginatiu , lúdic o festiu , en el desig d’apropar al desconeixedor o al poc interessat les gran belleses de que disposa prop seu. A Mataró els actes han estat visites comentades a Torre Llauder i a la Capella dels Dolors.
Com podem veure els responsables s’han trencat les banyes oferint un aspecte nou i especialment engrescant.
No dic res per ni dir-la molt grossa, però alguna vegada han sentit allò de la imaginació al poder?


PATRIMONI VIU

El que tenen a Caldetes amb la Fundació Palau.
Sempre és un goig assistir a les seves exposicions fet que per cert no sovinteja entre els artistes mataronins. En les inauguracions , - a les que sempre soc convidat i benvingut , no com a les organitzades per l’Ajuntament mataroní -, l’absència de creadors de la comarca és flagrant i sols una mataronina , d’arrels estètiques però llunyana a la plàstica és la fidel representant de la capital de la comarca.
El passat diumenge es va inaugurar una excepcional exposició que encercla la relació entr el poeta J.V.Foix i l’artista Joan Ponç, mitjançant l’exposició dels aiguaforts de Ponç ,que composen l’edició de bibliòfil (1970) de “La pell de la pell” , el poema de J.V.Foix.

Joan Ponç sempre m’ha interessat en gran manera. En primer lloc per la riquesa impressionant de la seva obra , amb aquesta multiplicitat de lectures i reflexions, en especial amb aquest llenguatge interior que obliga sempre a anar un pas enllà.
M’ha interessat a més per la seva influència en artistes mataronins , en especial amb Josep Mª Rovira Brull, amb elements plàstics i reflexions interiors que moltes vegades semblen anar de la mà.
Finalment m’ha interessat ja que vaig tenir ocasió de fer una llarga xerrada amb ell, ben pocs dies abans de morir.

Ponç patia de diabetis el que li va afectar greument al ronyó. Malgrat ser trasplantat amb un ronyó del seu germà els resultats no van ser del tot bons. Ponç vivia a sant Pau de Vença però era tractat a la Puigvert. Trobant-se malament va desplaçar-se a Barcelona per fer-ne una revisió i va venir al laboratori on treballava i treballo encara. La seva dona va demanar que com no es trobava gens be si podia quedar-se en els sofàs de la sala mentre esperava els resultats i desplaçar-se directament a la clínica.
Mentre esperava ben avorrit , el vaig reconèixer i vaig demanar permís al “jefe” per poder parlar amb ell. Com que era un dia de feina lleugera no hi va posar inconvenient i varen ser quasi dues hores de conversa.
Primer el va sobtar que algú el reconegués , després que tingués coneixença de la seva obra i el que va obrir el pas a tot va ser dir que era de Mataró, ja que no tothom sap que Ponç va passar uns cursos ( 1940-42) intern als Salesians.

Vàrem parlar una mica de tot i de res, en especial comentant les pintures que envoltaven l’espai , un Urgell, un Raurich, un Cusachs No estava gens fi però a l’acomiadar-se em va agrair l’atenció que havia tingut amb ell i que li havia fet distreure durant unes hores de la malaltia que patia, a més , va ironitzar , anant amb bata blanca.

Aquest records em va asaltar veien la magnífica exposició de la que quasi ni paga la pena parlar. Tan sols cal dir que és Foix, és Joan Ponç i és a la Palau.
Amb això està dit tot i la recomanació cau per si sola.
Magnífica exposició , d’aquelles que és pecat no visitar. I més quan es troba a tan sols conc minuts de casa.

PERE MÀRTIR VIADA

Avui s’acompleixen dos anys de la mort de Pere Màrtir Viada. Sortosament la seva memòria està viva i gràcies al treball dels seus amics del Dimarts del Llimoner , en Pere Màrtir , en Viada , té una plaça al seu nom allà al final del carrer Sant Pere Més Alt, en un espai que havia estat propietat de la família, i ben a prop dels espais de les seves més personals aventures.

Però els artistes tenen com a focus de permanència la seva obra . veure obra de Viada és difícil, Oficialment no crec que l’Ajuntament disposi de més obra que el cartell de Santes i l’obligada per la seva exposició a Can Palauet ja que no crec que ningú arraconés enlloc el seu gegantí mural que va omplir el Monumental per una Setmana de Cinema.

On està aquesta obra?. Caldria suposar que a la Pompeu , cementiri d’obres públiques on romanen deixades , brutes i esllanguides en les seves parets , quan no estan malmeses ( cas de J.M. Codina) o amagades (cas de l’escultura de Violano), ja que quasi deu anys més tard encara no han pogut fer-ne la peana.

Aquesta necessitat de permanència era un dels pilars del Fons d’Art “Proposta Mataró” que justament demà se’n va en orris ja que en no acomplir cap dels seus compromisos, l’Ajuntament de Mataró haurà trencat unilateralment el conveni signat.

Desprès algun partit sortirà amb un slogan dient: “Fets i no paraules”. Mai tan ben explicat.