18 D’OCTUBRE, SANT LLUC , PATRÓ DELS ARTISTES

Dons sí , avui és el dia del patró. Ho és especialment dels creadors i com afegitó de tots aquells que ens sentim partícips de l’art i el considerem com quelcom important en la nostra vida.

Un dia que enguany ha esta il·lusionant per els artistes mataronins. La descoberta de la possibilitat de que el Museu Bassat pot aterrar a Mataró , ens ha fet brillar les ninetes a tots i existeix una certa alegria contagiosa que sembla dir , a veiam si ara sí i d’una vegada per totes l’art i la cultura mataronina està de sort, que ja toca.

De moment es esperançador que existeixi un clima general de que pot ser important i que aquesta aposta no pot passar de llarg. En aquesta esperança ens movem, i tot aprofitant la diada , a veiam si Sant Lluc ens dona una mà.



L’EMPREMTA DE L’ARTISTA

Cap títol d’exposició millor per anar a visitar en un dia com avui. És la que l’ Obra Social de la caixa ens ofereix a Can Palauet tot presentant una acurada selecció d’aiguaforts i litografies de catorze grans artistes internacionals.

Una vegada a l’any, i com si de treure el ventre de penes , el PMC ens ofereix als afeccions a les arts plàstiques una exposició d’aquelles de les de sucar-hi pa. Generalment provenen d’una entitat oficial i apleguen un conjunt d’obres de les que generalment no tenen presència en els nostres verals. Si la temporada anterior varen ser els “Codis” de Chillida , avui és aquesta excel·lent col·lecció de gravats que amb la mítica marca d’estampació de “La Polígrafa” apleguen els treballs de catorze artistes de primera magnitud , amb obres que van de començaments dels anys setanta a començaments dels noranta.

Una mostra amb dues lectures ben diferenciades , però alhora d’igual importància: La tècnica i la personal.
Si ens apropen a l’aspecte tècnic caldrà meravellar-nos amb la precisió i intenció en que tots aquests grans mestres , empren les eines que tenen a l’abast. Entenedors de les característiques pròpies del gravat , en treuen el màxim suc , sense que en cap moment limitin la seva capacitat creativa, en modus i manera que els resultats son plenament identificables en la seva plàstica personal.

A més però apareix una altra lectura , igualment escaient i necessària , com ho és la de valorar al gravat com el que val, una possibilitat de primera magnitud que mai , i sota cap concepte , pot ser considerada com art menor . I per l’altra cantó aprofundir en el gravat com a llenguatge individual encara que seriat. Conceptes tots elles que queden ben clars en totes i cadascuna de les peces de l’exposició.

L’altra costat està en la lectura individualitzada del treball presentat. El llistat de noms simplement fa fredar: Bacon , Christo, Condo, Dibbets, Fahlström, Guinovart , Lamb , Matta, Motherwell, Ponç, Saura; Tamayo, Villalbai Whitman. Diversos conceptes , diversos estils, diverses maneres d’entendre l’art i d’expressar-se amb ell, però assolint un nivell tan alt de qualitat que la tria obligada s’ha d’establir més en gustos personals que no pas en qualsevol altra condicionament., que en el meu cas porta a aconsellar a matta, Motherwell, Ponça i Saura com a pocker escollit , amb Bacon per fer-ne el repoker , no deixant però de costat a cap altra creador, ja que com hem dit , i bo es repetir, el conjunt és de gran qualitat.

Si a més afegim que el muntatge és acurat malgrat algun problema amb la llum i els reflexos, haurem de considerar , amb tot plaer, que aquesta és una exposició que ningú s’hauria de perdre i que ha de servir per enamorar als que no coneixien l’art del gravat, i a enlairar encara més el seu reconeixement a tots aquell que sempre l’hem considerat com element important en l’art dels nostres dies.

Fotografia del capgròs.com , amb un visitant admirant els gravats de Saura