dilluns, d’octubre 01, 2007

DEL MAR

Si parlem de Pere Fradera a bon segur que direm que es tracta d’un dissenyador, d’un grafista , i a bon segur hi afegirem qualsevol qualificatiu ben positiu. Però el cert és que anem errats , en Pere Fradera que certament és un excel·lent dissenyador és per definició un artista i ben qualificat i malgrat la seva “inexperiència” plàstica i expositiva, ho ha demostrat ben be en les seves exposicions a Can Palauet , al Monjo , i ara al Museu del Càntir d’Argentona.
He visitat l’exposició aquest cap de setmana , per cert coincidint amb Pilar Vélez , la directora del Museu Marés , el que remarca la importància de l’artista i a fe de Déu , que diria la meva avia , l’exposició m’ha emocionat en bona part.

Tots sabem que Fradera és de per si acurat , meticulós, exacta ..., que gaudeix d’un sentit del ritme i l’elegància com pocs , i que sap confegir amb els elements més simples tot aquell conjunt que en el seu equilibri cridarà l’atenció dels espectadors en l’intent de comunicar les reflexions que hagi cregut escaients.
Fins ara havia jugat amb els colors , amb la terra i com no amb aquest genètic mar esdevingut mescla entre el sorrós mediterrani mataroní ( part del pare) i l’esventat i pedregós mar de Roses ( part de la mare). Ara el converteix en protagonista , en eix, raó i moviment de tot un sentiment pictòric en el que de nou barreja sentits i components en una mirada dolça que alhora és pròpia i aliena, en la que la poètica adquireix un predomini important.

La dotzena de peces presentades , encara que escindides en dos espais per raons de mida , en realitat s’escrostonen en unes obres més pictòriques ( més evidents i més banals) i unes altres ( les que cal remarcar ) en que Fradera ha tingut la rara intel·ligència d’establir un joc d’espais ,distancies i miralls per aconseguir una aposta atractiva visualment i totalment efectiva en el sentit plàstic.
En les més pictòriques Fradera és més previsible i conegut , essent en les altres om traspua el seu bon fer.
És allà on el mar, en una vista de fora a dins i alhora mitjançant l’efecte mirall en una mirada de dins a fora , exerceix una submissió d’espais i volums en el que res queda inerta, del fons a la superfície vitrosa on el treball pictòric també agafa protagonisme.

Una mostra que podria ser freda i calculada , i que essent-ho en la base assoleix una sensibilitat i un grau de vida que emociona i que demostra, per si algú no ho sabia, que Pere Fradera és un excel·lent creador
Una exposició d’obligada visita.

El Mar. Pere Fradera. Museu del Càntir . Argentona. Fins el 4 de Novembre.

PREGUNTES QUE POTSER MEREIXERIEN RESPOSTA (I)
Pere Fradera va ser el dissenyador del logo del PMC. També ho va ser del Teatre Monumental. Ara no sovintegen els seus treballs per aquest ens. Ni els seus ni els de quasi ningú ja que tan sols un reduït cercle acumula quasi tots els encàrrecs.

El PMC tenia com a norma obrir la porta als diferents dissenyadors i que aquests poguessin mostra el seu fer. Així durant un temps cada any l’agenda cultural era de diferent creador etc.
Encara que no es pot discutir la qualitat que en general és bona, be estaria veure els encàrrecs del PMC en els darrers anys, a qui s’han fet i quina ha estat la seva facturació.
A bon segur que algú quedaria ben “dissenyat” i potser així es tornaria a una normalitat rotatoria.

És una pregunta que a bon segur mereix resposta. La tindrà?. Com sempre , la resposta està en el vent.