PINTORS

Ara , quant tantes vegades l’art s’allunya de la pintura i s’entronca per verals ben complexes , de tant en tant be de gust apropar-se a creadors que tenen en la pintura la seva expressió més intensa i íntima per aconseguir el seu afany de comunicació plàstica. Aquest és el cas de Lázaro Ferré i Nieves G. Nau , residents ambdós al Maresme i que ara exposen conjuntament a la sala de la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna) .

José Luis Lázaro Ferré és un del bon grapat d’artistes del nostre país , que malgrat no tenir un reconeixement popular , si estan en el coneixement dels bons afeccionats i col·leccionistes , com ho demostra la seva presència en importants col·leccions entre elles la Saatchi.

És ell un artista del que es poden definir com d’ofici i de benefici. És d’ofici ja que sempre ha considerat que sense ell no és possible aconseguir una obra afermada.
Un ofici demostrat en el seu aprenentatge , aconseguint Matrícules d’Honor a dibuix i color i afermat en la resta de la seva formació. Un ofici que es fa patent en tot el seu treball ja que tot l’entramat de l’obra s’escau perfectament. Color, distribució, volums ,espais , equilibri..., tots aquests elements massa vegades accessoris per a molts, tenen en la seva obra la importància que mereixen donant aquest to de solvència que domina sempre la seva obra.

Direm també que és de benefici ja que eclèctic lector de tots els ismes esdevinguts en aquests temps ha sabut treure’n pròpia lectura , per fer-los seus i donar un caire especial. Una lectura que per a molts serà còpia però que per a mi ,no. Penso més en una lectura d’essències que després sap reconstruir a la seva manera.

Certament noms com Warhol, Picasso, Lèger, Arroyo i tants d’altres , semblen estar sota l’arrel del seu treball. I dic semble, per què una mirada més aprofondida ens permet extreure la lectura sorneguera , crítica , un pel àcida i amb una bona dosi de melangia que Lázaro Ferré sap donar a la seva pintura. Aquella que primer sembla recordar-te a..., i al final acabés recordant-te de...

Una exposició de plàcida i recomanable visita.

Elements ben semblants podríem emprar per parlar de Nieves G. Nau. Excel·lent dibuixant, dissenyadora de productes culturals per Museus com el Prado, Thyssen, Guggenheim , Miró o Victoria &Albert Museum de Londres , que no és dir pas poc, Nieves G. Nau es detura en la recerca de la perfecció mitjançant l’estètica hiper-realista.

Una lectura que a la vegada presenta dos vessants , que a modus de bisectriu imaginaria , divideixen el presentat. En un costat hi cal col·locar les seves obres amb protagonisme vegetal. Son obres que encara que mantenen el to asèptic del realisme dut a l’última ens ofereix una visió que en algunes ocasions és “calenta” , en un sentit comunicatiu intens entre el creador i el seu objecte de recreació, i en altres un ambient més imaginari, quasi oníric , que frega amb el realisme de la ficció , amb arbres de poètica ombrívola, que semblen més parlar-nos en un altra concepte.

Per l’altra costat en canvi ens ofereix unes obres interelacionades amb l’humà, realitzades amb una aparença visual molt més calenta de tons i colors , però que en canvi ens parla més de solituds, abandó i fredor d’ànima. Unes obres plenes d’absència , en contradicció amb les anteriors en que la presència n’és el sentiment dominador.
Obra interessant en el seu aspecte tècnic , però en la que caldria apretar en el distanciament obligat per l’hiper-realisme. Voler plasmar l’exactitud implica moltes vegades renegar de plasmar l’ànima. I al meu entendre G.Nau és millor quan es deixa anar i amoroseix el treball amb espurnes d’ànima que no pas quan la fredor domina el seu sempre minuciós treball.

Sala d’Exposicions de la Caixa Laietana. Pça Sta Anna
Del 13 de setembre al 4 de Novembre de 2007