LLAVANERES , MATARÓ I LA FUNDACIÓ BASSAT

Punt 1

El diari “El Punt” explica avui la decisió del Govern de Llavaneres no dur a terme el projecte que faria realitat el Museu d’Art de la Fundació Bassat que ell mateix descobria ara fa un any a la revista Report Maresme i que tant de ressò mediàtic va tenir en la premsa i els diferents mitjans d’informació. Segons explica el mateix Govern, hi ha altres necessitats més importants a la població i actualment no s’està en condicions de fer realitat el Projecte.

La noticia no crec que hagi estat una sorpresa per a ningú. Encara que era una idea personal, Victor Ros ,que s’apuntava a totes , va entrar al drap i ràpidament es va posar al costat de la iniciativa, incloent-lo en la seva col·lecció de projectes de futur, però el fet de que en època electoral no en fes bandera , marcava ja el poc futur del projecte.

Un futur que en bona part ja estava marcat per una oposició generalitzada de la població que ni es fiava de Bassat al que molts qualifiquen d’home amb alta necessitat de protagonisme, i que ja allà el 92 va intentar que Llavaneres acullis totes les “despulles” dels Festivals Olímpics, ni tampoc veien la necessitat de tan gran despesa. Cal recordar que el projecte comporta l’aportació per part de la ciutat dels terrenys i la construcció de l’edifici, mentre que a canvi Bassat dipositaria en el mateix la seva col·lecció , que això sí, cal qualificar com molt bona.

Ara , un nou govern ha decidit tancar la carpeta dels somnis.

PUNT 2

El mateix comentari , explicita que s’han establert relacions amb l’Ajuntament de Mataró per què sigui la nostra ciutat , aquella en la que es faci realitat el projecte i que el Consisitori veu amb bons ulls la proposta i el projecte de Bassat.

Deixant de costat que el Govern mataroní veu amb bons ulls el Fons d’Art , Proposta Mataró. Que igualment veu amb bons ulls el desig de cessió a la ciutat per part del crític Francesc Miralles del seu fons documental particular, d’altíssim nivell i que malgrat aquests “bons ulls” el silenci n’és la resposta des de fa mesos. Que veu amb bons ulls el projecte de tallers per a creadors. Que.... I sempre amb molts bons desitjos i molt minses realitats.

Sigui com sigui , he de dir ben clar que per a mi seria una gran alegria que aquest projecte fos realitat i així , de cop i volta , Mataró disposaria d’un seguit d’elements de primer ordre en tota la cadena creativa ( formació / creació / exposició / col·lecció) , ja que el complex projecte aplega tots els conceptes de la creació, entrant el seu nom ,- ara sí i de totes , totes -, en l’univers artístic i col·locant el de Mataró en el planeta creatiu, somni llargament buscat per els que manen.

Però aquest desig el veig de difícil realització ja que la pregunta és fàcil: Estarà el Govern mataroní disposat a destinar el grapat de diners que significa el projecte Bassat i aguantar la pressió pública que difícilment estarà d’acord en aquesta despesa cultural?. La resposta , és al meu entendre , un rotund no.

En primer lloc hi ha problemes de lloc i espais. Un centre d’aquest tipus ha de servir com a crida de visitants i per tant ha d’estar en un indret el suficient cèntric com per aprofitar-los . No en veig cap, fora dels espais Velòdrom (predestinat al nou teatre) o camp de Futbol , amb clar futur urbanístic. En qualsevol d'ells es potenciaria aquesta eix cultural de la Riera, de la que tant en va parlar el PSC en temps electorals.

L’altra problema és l’econòmic. Mataró mai ha fet cap aposta per la Cultura i els ciutadans estan tan acostumats a això que qualsevol despesa que a ella es dedica , els reca en l’ànima.
Qualsevol de les evidents mancances existents en la ciutat , per petita i fútil que sigui , estic convençut semblarà imprescindible davant aquesta despesa cultural. I no ha d’estranyar-nos vist el paupèrrim paper pressupostari de Cultura , i el nul interès del Govern per manar en aquesta àrea , el que la col·loca als ulls dels ciutadans com un element residual i fàcilment prescindible.

Espai, diners , pressió... massa elements com per poder creure que per una vegada els bons ulls amb que es mira un projecte significarà la seva plasmació.

Convençut del “no” m’agradaria exigir valentia al Govern , i per una vegada , encara que sigui per casualitat i no sentant cap precedent, demostrin que entenen que una ciutat que vol tenir actius importants , ha de tenir a la cultura com element clau en el seu desenvolupament.
La Fundació Bassat , amb els seus pros i contres , és un projecte que cal estudiar a fons i en el que es pot apostar. I cal fer-ho. Encara que al final tot acabi amb el contrasentit de disposar d’una excel·lent col·lecció d’art de creadors de tot el mon , que haurà costat els seus diners , i mentre, la ciutat no disposi d’una col·lecció dels seus artistes , cedida per els mateixos i per tant amb cost zero , com era aquesta Proposta Mataró. Fons d’Art que tan menyspreativament ha estat eliminat per part del Govern de la ciutat.

Encara que sigui així, i per el que val, repeteixo; Per una vegada , apostem per la gran cultura.


PS: La fotografia del post, correspon a un seguit de "Meninas" de Manolo Valdés. És així ja que Bassat havia anunciat haver-ne encarregada una per presidir el passeig d'escultures que serviria d'entrada i nexe d'unió entre la població i la Fundació.