PATRIMONI


Mentre mitja ciutat està enfrontada a l’altra mitja per tot l’enrenou de Can Fàbregas, culebrot de primera , i més ara amb la nova proposta municipal que malgrat els meus esforços i una dosi molt elevada de bona voluntat no entenc per cap costat i menys quan encara sembla que hi guanyarem diners i que no entendre-ho vol dir no comprendre per on bufen els vents de la modernitat i el nou segle.
Dons bé, quan hom està capficat amb Can Fàbregas avui llegeixo a “El Punt” que Mataró en els darrers set anys “s’ha carregat” 274 cases de cós. I davant d’això poques queixes , cap plataforma , i tots a fer la viu viu.
A diferència d’altres ciutats dl nostre país en els que la burgesia benestant van fer aposta per la innovació, la cultura , una arquitectura important, etc. a Mataró, “Can Miquetes” com recentment em comentava molt be un amic , ens movem amb una estructura fabril amb edificis poc remarcables , amb alguna qu’altre excepció entre les que no es troba Can Fàbregas, i en canvi si manté com a tret característic de la ciutat la casa de cós , amb aquesta estructura repetida que tants de nosaltres hem viscut d’una o altra manera.
Ara , d’aq

Però amb tot l’enrenou visitant avui l’exposició del MACBA “Sota la bomba” , una exposició de la que en parlaré en un altra dia però que ja dic que és de les millors i més emocionants exposicions que he vist en els darrers anys i que és absolut pecat mortal artístic no fer-ne visita.
Dons bé en aquesta exposició he descobert unes obres de l’artis

Si així és , al menys podrem dir de tot cor, que ha estat feta per un veritable “Capogrossi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada