dissabte, d’octubre 13, 2007


PATRIMONI


Mentre mitja ciutat està enfrontada a l’altra mitja per tot l’enrenou de Can Fàbregas, culebrot de primera , i més ara amb la nova proposta municipal que malgrat els meus esforços i una dosi molt elevada de bona voluntat no entenc per cap costat i menys quan encara sembla que hi guanyarem diners i que no entendre-ho vol dir no comprendre per on bufen els vents de la modernitat i el nou segle.
Dons bé, quan hom està capficat amb Can Fàbregas avui llegeixo a “El Punt” que Mataró en els darrers set anys “s’ha carregat” 274 cases de cós. I davant d’això poques queixes , cap plataforma , i tots a fer la viu viu.

A diferència d’altres ciutats dl nostre país en els que la burgesia benestant van fer aposta per la innovació, la cultura , una arquitectura important, etc. a Mataró, “Can Miquetes” com recentment em comentava molt be un amic , ens movem amb una estructura fabril amb edificis poc remarcables , amb alguna qu’altre excepció entre les que no es troba Can Fàbregas, i en canvi si manté com a tret característic de la ciutat la casa de cós , amb aquesta estructura repetida que tants de nosaltres hem viscut d’una o altra manera.

Ara , d’aquesta manera de viure , ja quasi res en queda. Com deia , les queixes han estat minses . Potser , i m’ho deien amb tota la mala intenció que jo amb bona part comparteixo, molts dels que es queixen per Can Fàbregas han fet oportú negoci amb la cas de cós familiar.

Però amb tot l’enrenou visitant avui l’exposició del MACBA “Sota la bomba” , una exposició de la que en parlaré en un altra dia però que ja dic que és de les millors i més emocionants exposicions que he vist en els darrers anys i que és absolut pecat mortal artístic no fer-ne visita.
Dons bé en aquesta exposició he descobert unes obres de l’artista italià Giuseppe Capogrossi. Una d’elles semblava perfectament la nova distribució prevista per tota aquella zona. No havent-la trobat n’ofereixo en les il·lustracions del post altres variacions que be poden ser preses en anàlisi per els doctes urbanistes capaços d’engendrar tan alta parida.

Si així és , al menys podrem dir de tot cor, que ha estat feta per un veritable “Capogrossi”.