Arribo a casa i en començar un cert ritual , obrir el correu, llegir el capgròs.com, em trobo amb la noticia que em fa pampalluguejar , em fa quasi netejar-me les ulleres , i em fa dir per dintre allò de “ no és possible” , “on està la càmara oculta “ i de més. “El govern estudia fer una rèplica de Can Fàbregas”. Veritablement ens hem tornat tots bojos.

El tema de Can Fàbregas és un problema que ha estat portat malament d’ençà el seu començament. El modus emprat per la seva desqualificació patrimonial , amb un joc d’aquells que podríem dir amb nocturnitat i traïdoria , el sí però no o ja veurem, el voler deixar córrer el temps pensant que tot s’apaivagaria quan el cert es que succeïa el contrari.... L’intentar deixar passar les eleccions en espera de temps millors. I tot per arribar a tan alta bajanada.

Can Fàbregas te valor per se i per el que va significar, o no té cap valor. Vaig defensar , i segueixo en el mateix camí, que en el moment de cessar la seva activitat hauria estat un indret ben aprofitable, però ara , passats els anys i malmesa en el seu conjunt, és difícil defensar el seu manteniment. El que és del tot inacceptable és una proposta com la que descobreix capgròs.com.
Sabedor però que ser capgròs és molt important i que de tant en tant algú n’ha de fer mèrits per continuar amb la raó de l’acudit vaticino moltes possibilitats a aquest projecte de rèplica que a bon segur portarà el nom de la ciutat als més alts nivells de popularitat i el colocarà en el “mapa” més que no pas ho ha fet Can Xalant, la nostra darrera capgrossada.

Desitjós com estic per col·laborar en aquesta universalitat de la nostra ciutat. proposo que aquesta rèplica en lloc de ser com tots els nous espais de l’Ajuntament que son multiusos i polivalents , és a dir que acaben no servint per a res , aquest es dediqui a un Museu de la Rèplica. És a dir que aplegui còpies de les obres més importants de la història de l’Art , amb el que visitant tan sols un Museu podrem tenir a mà tota la Història de l’Art i els seus significats.

A més la mostra pot ser realitzada per Can Xalant, que facilment trobarà un concepte contemporani per explicitar amb lectura de difícil entendre tota la nova teoria. Evidenment tot coordinat per Gisele Noè i considerant la mostra com un complement al viatge que proposa Jorge Carrión a Ca l’Arenas. Llavors si que serà el no va més.

Certament capgrossos for ever.