AVUI HE FET FESTA

Dons sí, he fet festa. I quan dic fer festa vol dir fer festa. No he treballat , he descansat , ha estat un dia relaxat del tot, i a més he fet un bon àpat celebrant el dia. I que quedi clar quin dia: El dia del Pilar.

La meva dona és aragonesa, encara que no ho sembli en la parla, però els que la coneixem si ho notem amb el seu esperit i la seva manera de ser. I avui a l’Aragó és festa grossa. Per això avui hem tingut Pernil DO de Teruel, xoriços de Monreal, xai del Jiloca i vi de Carinyena d’aquell de 14º que es mastega , més que es menja.

Ens ha faltat arrancar-nos amb alguna jota , però jo es clar , en ser de fora sols en ser les pujades de to o la típica de la “Virgen del Pilar que no quiere ser francesa...” , i està clar que no era el cas. Que per espanyolisme ja n’he tingut prou ben a prop de casa amb l’homenatge a la bandera feta per el PP al passeig Carles Padrós, justament al costat del Monument a la Intolerància d’en Perecoll. Coincidència ?.

EXPOSICIONS

La actualitat ha fet que unes quantes exposicions d’aquelles que un dia ja en parlaré un altra dia , s’hagin quedat en l’oblit i no m’agradaria que fos així. Per això , tenint en compte que encara tenen vigència expositiva , vagin aquí , i en els propers post , els pertinents comentaris:

ELLE’S

Fa unes poques temporades que Rosa M. Font feia la seva primera exposició seriosa a l’Espai Capgròs. Ara hi retorna amb una pintura que vol evolucionar d’aquell camí il·lustratiu que presentava llavors , cap una pintura de les que podríem considerar més seriosa.

El caminar de l’artista sempre és feixuc en l’afany d’aconseguir la seva pròpia veritat. Ho és ja que a més dels dubtes personal ha de fer front a un seguit de condicionaments externs que sembla marquin un camí prefixat. Exemple : l’aquarel·la o el gravat és un art menor ; la il·lustració està bé però clar un s’ha de personalitzar més... Pensaments com aquests estic segur que bullen en el seu cap.

Fa uns anys ens oferia una delicada mirada il·lustrativa d’ambients que copsava amb profunditat. Esdevenia quasi sense voler-ho en una artista en el camí dels Moscardó quan s’enfronten a espais tancats . Hi havia una certa rèmora en l’estil però el conjunt mantenia frescor i atractiu.
Ara Rosa M. Font vol anar més enllà i està en aquell punt en que vol i dol. Segueix amb la descripció però ha perdut un xic la frescor afegint dificultat a les seves obres , jugant amb condicionaments òptics , com en l’obra que acompanya aquest comentari, o anant més enllà de la simplicitat aparent dels treballs que tant bé domina.

Per l’altra costat apareixen altres obres més en el camí del que alguns dirien pintura seriosa, i el difícil pas es nota en els resultats que s’ofereixen encarcarats i amb una duresa inusual en la seva sensibilitat , ja que encara no s’ha trobat ni el punt ni la distància.

És per això que ara cal deturar-se i aprofundir. En primer lloc afermar-se en el concepte que tota pintura és “seriosa” i que la pintura il·lustrativa és tan vàlida com qualsevol altra , ja que del que es tracta és de comunicar. Una vegada oblidades les punyetes valoratives , mirar-se endins per veure quina és la pròpia realitat artística i una vegada feta la tria ,llençar-se sense embuts a expressar-se de la manera més valenta possible.

Aquest és el repte actual de Rosa M.Font de la que estic convençut en sortirà del tot airosa.

Rosa M. Font. “Elle’s”
Espa Capgròs del 27 de setembre fins el 30 d’Octubre.