NAU GAUDÍ

LA CARA

Ahir tot aquell ciutadà que va voler, va tenir ocasió de visitar la Nau Gaudí ja completament restaurada després de la llarguíssima història d’obres( sis anys) en que han passat tot els entrebancs que es puguin creure i més. Però si es pot dir allò de que bé està allò que bé acaba , podem donar-nos per satisfets ja que el resultat final és simplement magnífic.

Potser per això abans que res vaig voler felicitar a Montse López que durant quatre anys va arrossegar tota la història , i algun que altra pal va rebre en aquest blog ( al meu entendre del tot merescut ), i a Quico Melero que ha estat el regidor que ha acabat el treball amb aquest resultat final que repeteixo és altament positiu , pel que convidaria a tothom a visitar-la ,encara que sigui tan sols xafardejant per les amples vidrieres que voregen un costat amb visió suficient per esbrinar el bon resultat final.

Les obres, que finalment han estat a càrrec de Pumsa, han servit per rehabilitar la coberta amb un acurat acabat a l’exterior i un excel·lent resultat visual i arquitectònic en l’interior on llueixen amb magnificència els 12 arcs parabòlics de fusta que son el punt essencial de la importància de la Nau .
Alhora s’han construït les façanes est i sud amb maons que cerquen una aparença dels de l’època , amb el detall del manteniment d’un petit tros de la façana original. Les altres façanes són de vidre el que permet una magnífica il·luminació natural. S’ha habilitat una planta subterrània que acollirà els serveis i s’ha aprofitat per reurbanitzar la plaça dels seus entorns, que porta el nom d’Antoni Gaudí.

Un conjunt atractiu que respon a una imatge d’espai noble , amb tots els ets i uts com per ser un espai del tot aprofitable , i més en una ciutat com la nostra mancat de llocs no tan sols amb la prestància , ans també en les condicions per esdevenir un espai important en la vida social , cultural i política de la ciutat.

LA CREU

La creu , i ben grossa , està en l’ús al que va destinada: Un equipament juvenil amb telecentre i espai ocupacional, fet per el que certament no hi ha paraules.

Diu capgros,com que sobre l’ús futur , Baron el va defensar ( és a dir que hi va gent que va atacar aquesta finalitat) , assegurant que “compleix dues condicions, que estigui obert cada dia i que hi passin coses”. Una frase que suposo voldria esborrar ara quan l’ha vista en solfa, ja que és frase de “zapping” i que es pot girar en contra cada cinc minuts ja que n’és una bajanada total.

Un espai noble mereix un destí noble. Una tasca útil ( telecentre i servei ocupacional juvenil ) precisa d’un espai útil , que poden ser molts ja que les condicions que precisen no son tan excepcionals. Destinar la Nau Gaudí a aquests menesters demostra una pobresa de mires que fa fredar , i especialment una manca d’imaginació absoluta donant un destí absurd, inútil i improcedent a un espai tan important com aquest.

Aquesta finalitat és l’enèsima bofetada del Govern envers una cultura que moltes vegades té a la boca , però a la que constantment menystent i que ben poc l’importa com ho demostra fefaentment amb la nul·la importància que li dona en el “Document de Prioritats per a l’elaboració del PAM 2009 , en que el tema Cultura ocupa 5 ratlles i mitja , repetint els temes pendents de fa uns quants anys (Museu de Can Marfà , Biblioteca Antoni Comas i Can Gassol dedicat a la dansa) i aportant dos petites varietats, Can Minguell ( amb un avantprojecte que n’és justament el contrari del que demanaven els artistes) i un Museu Bassat amb qui cal urgentment clarificar realitats després del fluix nivell de la mostra d’ara mateix a Can Palauet.

Una creu tan gran que esborra la positivitat de tan bona restauració.

PS.- De fons ben informades m’ha arribat la notícia que estan tan contents i llençats la gent del Govern amb l’ús que donen a la Nau Gaudí que han presentat a responsables d’altres espais del genial arquitecte un pla d’usos alternatius al que tenen actualment.

Així sembla que proposaran convertir la Sagrada Família en una macro discoteca en la que es podrà disposar de variats ambients , mentre que la Casa Batalló pensen que podria ser un “meublé” ja que l’exotisme i sensualitat dels espais seria sens dubte un element afegit que milloraria l’excitabilitat de les parelles que en fessin ús.

Que son comparances de mal gust?. Doncs , ves a saber?. Però si ho son, son del mateix nivell que aquell que el Govern de Mataró pretén donar a la Nau Gaudí.


SERGI PENEDÈS

Que el regidor de Cultura no és pas regidor amb Club de Fans és cosa sabuda. Que és molt difícil trobar algú que no estigui emprenyat amb ell, encara més. Que ningú entén el seu paper més encara , per això han acabat convertint-lo en “ el fantasma” com avui m’explicava un bon amic i dirigent cultural compromès. Com ell mateix em deia , Rafa Milan , director del PMC en temps de Graupera , tenia per mot “el meiga” , ja que se sabia que existia però mai ningú l’havia vist. Ara Penedès és “el fantasma” ja que encara que es deixa veure de tant en tant , ningú sap si existeix de veritat ja que és impossible citar-se amb ell i molt menys parlar .

Dons bé a Penedès res li va de cara, li creixen els nans i hom el maleeix, com en l’últim cas amb protagonisme de l’Associació de Veïns de Cirera que demana ( un altre a la llista ) la seva dimissió.
Però la pantuflada més grossa que ha rebut Penedès en els darrers dies no ha sortit en els mitjans informatius generalistes encara que justament va néixer en un d’ells ( felicitats a l’hàbil reporter / a que el va aconseguir).

Així , ahir dimarts a l’informatiu 24 hores de TVM apareixia la notícia al voltant de l’esgotament de les samarretes de Les Santes en les talles més habituals. En la mateixa es constatava la gran emprenyementa de la gent que no entenia que quan encara quedaven molts dies per la diada fos impossible trobar la samarreta de les festes mentre que per part de l’IMAC és deia que no n’hi hauria una nova tongada.

Apareixien opinions de ciutadans de a peu , i d’entre ells una que amb cara de mala jeia es queixava amb rotunditat dient que no havia pogut fer el que feia cada any, que era regalar la samarreta al seu gendre i al seu net, i que no entenia de cap manera com era possibletal desgavell.

Una opinió com tantes d’altres si no fos que corria a càrrec de Carmina Benito , ex-regidora de Cultura durant vuit anys i per tant responsable de les samarretes durant el mateix període de temps.
Unes declaracions que son més que una bufetada , son un cop de puny de K.O. tècnic.

Com veiem, a Penedès no el defensen ni els seus antecessors. No seria el moment de plegar?. Bona part de la ciutat ho agrairia.