DINERS

Ahir amb el neguit de la rentrée laboral , el posar-se a to en el caminar de la rutina diària , el fet de ser dilluns , el començament de la Lliga, el..., és molt possible que per a molts passés desapercebuda la mala noticia de la decisió del Govern de per primera vegada reduir el Fons Estatal destinat a finançar l’activitat municipal, fet que segons alguns podria provocar una certa paràlisi dels mateixos com ja han manifestat alguns membres de la FEMP.

Si tenim en compte la greu disminució del propis ingressos municipals degut a la davallada de l’activitat econòmica en especial en el camp de la construcció , tots hem de tenir ben clar que pinten bastos i que la crisi copejarà el propers pressupostos que hauran de ser forçosament restrictius , trencant les bones anyades de temps recents.

Tenint clar també que per raons òbvies s’haurà de mantenir , o potser augmentar la despesa en el camp dels departaments que podríem anomenar “socials” , no ens queda més remei que admetre que l’apartat Cultura , a bon segur serà dels més “castigats” i haurà de filar ben prim per a tal que quadrar diners i intencions.

Tot això és una mala noticia en general però més preocupant potser a Mataró on la inversió cultural en molts anys ha estat tan minsa que queda quasi tot per fer. Intervencions que precisen d’una intervenció financera externa (Museu Bassat , Escola de Música, Nou Teatre, Espai multiusos cobert per a celebració d’actes de mig i gran format....) quedaran limitats quan no arraconats en espera de temps millors. Tot això per no parlar de l’activitat general i corrent del dia a dia.

Bé estaria que en aquest estrènyer el cinturó no es jugués , com massa vegades es fa , amb les retallades a petits projectes i actes que queden cap disminuïts quan no desapareixen, quan en realitat l’estalvi que signifiquen és la xocolata del lloro.
A on cal estalviar és davant certes propostes majestàtiques de volada curta, davant certs comissariats i catàlegs , en costoses apostes de nul interès ciutadà; en càrrecs, direccions , assessoraments i altres mandangues perfectament prescindibles per la seva nul·la o escassa transcendència.

Potser per això, i tot tenint en compte que just d’aquí un any s’ha de realitzar de nou el concurs d’adjudicació de Can Xalant, potser valdria valorar de manera objectiva si la inversió municipal anyal destinada al mateix és o no rendible per a la ciutat. I sí la resposta és negativa , com jo i una gran majoria pensem , caldrà dir a la Generalitat que sí , que ha estat molt bé mentre ha durat però que ara calen nous camins i per tant bon vent i barca nova.
I no seria d’estranyar que a la Generalitat no li semblés pas malament vista la seva postra en aquest camp demostrada amb tot el tema de Santa Mònica.
Uns estalvis importants els que es podrien aconseguir que haurien de permetre el manteniment d’una proposta cultural digna d’una ciutat com Mataró.

Potser seria qüestió de pensar-ho.