MAGNÍFICS DESCONEGUTS

La troballa que comentava l’altra dia d’uns magnífics cartells amagats en cas d’un artista desaparegut i poc conegut em mou a la reflexió del a bon segur bon nombre de gent que ha fet coses importants i valuoses i que son del tot desconeguts de nosaltres. Valgui la pena aquests dos casos com exemple:

“Ets un pendó, Sue Ellen” és a bon segur la més mítica de les frases que resumeix en sí mateixa el que significà l’aparició de TV3. La mítica “Dallas” que hom havia vist en el canal que tocava , apareixia ara amb una nova parla , una nova veu, una nova entonació.

El que sembla no recordar ningú és que aquesta frase va sortir de la capacitat del traductor de la sèrie que era l’argentoní / mataroní , Joan Fontcuberta. Argentoní de naixement i en aquells moments de residència i mataroní de feina ja que havia estat un del iniciadors i eix important de l’acadèmia Freta , essent responsable de tota la part d’idiomes.

Fontcuberta és actualment catedràtic de traducció a la UAB , ha estat Premi Nacional de Traducció i els seus treballs literaris en anglès i alemany són reputats com els millors.
Bo és dons ara que celebrem els vint-i-cinc , fer-li record de pleitesia com iniciador del servei de traducció de “la nostra”.

Aquest artista que apareix amb un dels seus treballs , ara fa uns pocs anys i en motiu d’una exposició al Capgròs és en Francesc Bas.

A més de ser un gran artista , - aquest exposició ho deixava ben clar i el magnífic treball amb el protagonisme del Casal del Parc que ara presenta al Sant Lluc encara més -, Bas ha estat un dissenyador gràfic de primera línia com ho demostra el munt de treballs que ha realitzat en el decurs de la seva llarga trajectòria i del que un dia

n’hauria de fer pública exposició dels millors.


El que no sap molta gent , - el cert és que jo ho sé de fa quatre dies -, que ell és el creador d’una figura tan habitual i coneguda per tothom com ho és el xicot de la cartera i el Cacaolat , que forma part del costumari gràfic i publicitari del nostre país.

Son els gran treballs dels grans creadors amagats que bo és que surtin a la llum per rebre l’aplaudiment per la qualitat i dignitat del seu treball que és el que jo faig ara humilment , tot donant a la llum pública aquesta paternitat.

EMÍLIA de TORRES

Ella és també una d’aquelles grans creadores que per raons de l’època , el tarannà o ves a saber la causa, no ha obtingut un reconeixement general, encara que tots els bons afeccionats la tenim en el nostre pòdium particular.

Encara que per les raons pròpies de l’edat ,- a bon segur un dels grans secrets de l’Emília que jo no penso desvetllar -, està quasi impossibilitada de treballar , la seva família li manté la flama organitzant de tant en tant alguna que altra exposició que demostra el seu nivell.

Justament el proper dissabte serà l’encarregada d’inaugurar el nou centre cultural municipal de Santa Maria de Palautordera que porta per nom “La Quadra” i que vol ser punt cultural important de tota la zona. Ho farà amb una exposició protagonitzada únicament per la figura femenina , un dels temes que sempre millor ha tocat ,amb aquests treballs en que sense defugir la bellesa externa de les seves protagonistes , ni cercar el feïsme , sap donar força interior i exterior a les seves protagonistes , dones habituals en situacions habituals.

Una exposició que caldrà visitar ( inauguració dissabte a les 19 hores ), en la que la família m'ha honorat reproduïnt en el catàleg paraules que vaig escriure per l'exposició que li organitzà l'Institut Cervantes, tot esperant que la ciutat de Mataró no faci tard i li ofereixi l’antològica en l’homenatge que es mereix amb tota justícia.