IMAC , O L’INÚTIL LLARG VIATGE PER NO ANAR ENLLOC

En el passat Ple Municipal de tan sols fa deu dies es va procedir a l’acceptació dels noms proposats pels diferents grups polítics i per les associacions culturals ( calaix de sastre on hi cap tot ) per formar part del Consell Rector de l’IMAC que com hom sap és el nou ens que substitueix al ja difunt Patronat Municipal de Cultura (PMC).

Malgrat la importància de tal nomenament ja que dins d’aquest òrgan destinat “ ... a la gestió, organització i administració dels mitjans municipals orientats a la promoció de la cultura com a factor de progrés i de cohesió social de tots els ciutadans de Mataró ...” , tindran entre d’altres el paper de “... planificar i dur a terme la programació de les activitats municipals en matèria cultural ” ( i jo que m’ho crec ) , no he pogut trobar la notícia , ni he pogut assabentar-me del llistat complert malgrat cercar en els diversos mitjans informatius , weeb municipal, weebs de partits , etc , el que demostra , si més no , el nul interès d’aquests nomenaments en l’àmbit ciutadà general, en el cultural en particular i com no , en el propis àmbits d’alguns partits.

Abans de les eleccions i després del desgavellat mandat de Jaume Graupera existia en els partits la versió unànime de que calia redreçar el paper del PMC , al que hom qualificava en gran part com a culpable del nefast mandat cultural , explicitant aquesta culpa en el treball de bona part dels tècnics que havien assolit poders que no els hi pertocava, alhora que s’incidia en que també havia perdut tot el seu sentit administratiu.
Així quedava clar en els programes electorals donant la raó a la profètica declaració del mateix Graupera que tan sols en començar el seu mandat va explicitar en una taula rodona organitzada per l’Assoc Alarona que el tema “Patronat” hauria de ser l’estrella quatre anys més tard.

Hom en parlava però ningú n’havia fet ni tan sols puntada en arribar el Pacte de Govern. La cartera de Cultura queia inexorablement a mans d’Esquerra ja que rebutjada de totes totes per el PSC que no la volia ni en pintura , - quina enganyifa més gran la seva proposta electoral -, i essent impossible de que de nou tornés a mans de Graupera cosa que ningú hauria entès , ells restaven com a únics destinataris.

En l’acceptació però quedava la promesa de reforma dels Patronats que en el cas dels socialistes els urgia per el tema del Patronat Municipal d’esports. No tenint ningú clar que calia fer , és fa el perceptiu estudi mitjançant la Diputació i s’estableix un concepte més agosarat que en bona part repartia més les funcions , cosa que al PSC ja li anava bé ,per una part per aplacar l’enuig dels ambients culturals que se sentien lògicament traïts, i per altra part per frenar el protagonisme en certa manera histriònic d’un Penedès que ja començava a tenir topades amb diferents grups culturals.
Però Penedès no “traga” , s’enroca ja que no vol perdre un gram del seu poder i el seu protagonisme i com sempre a Cultura el PSC cedeix , a canvi de poder fer el que li sembli millor en el cas d’Esports. Així apareix aquest IMAC , que ningú vol reconèixer com a fill seu ja que ningú vol ser responsable d’un canvi inexistent fora del nom , i suposem que del logotip.

Neix un IMAC parell en tot a l’anterior PMC en el que qui rep és la part administrativa que passa a dependre dels Serveis centrals, encara que no s’explica com i de quina manera ,( de moment tot està igual i sembla que per a molt temps ) , mentre que el nucli dur , el pinyol , el que hom ( polítics i gent de la Cultura) considera gran culpable del malfuncionament de la casa , és a dir els tècnics , se’n van de rosetes i fins hi tot en surten reforçats ja que els teòrics organismes de control queden capdisminuits.

Davant d’aquesta manera de fer veure que es tot canvia per no canviar res, alguns il·lusos com jo, encara creiem que vist l’error els partits jugarien l’única carta que els hi quedava per sortir de l’embolic . Una juguesca que no podia ser altra que apostar fort designant homes pesants en la cultura ,capaços pels seus coneixements i per la seva força cultural de manar camins , dictar dreceres i donar força i pes específic a les funcions d’aquest Consell Rector. Però no , els partits han apostat majoritariament ( amb algunes honroses excepcions ) per la fidelitat política , l’aparell del partit , la no discrepància , la submissió ... , en comptes de tenir molt present quin havia de ser el paper de l’IMAC si és que de veritat es vol que tingui algun paper millor que l’actual que no és altra que el mullat o el de water , i deixo l’elecció al lector.

És tan curiós, que bona part de l’anterior patronat repeteix paper ( Pera , Bruguera , Roca , Prujà , Recoder , Llorens ...) hi ha algun canvi de “parella” Carles Spà per Sara Moreno i Xesco Gomar per Carlos Fernández i algun nom nou per allò de les variacions dels estaments com ho pugui ser de Varela anomenat per les AAVV.
Si tenim dons uns ens parells que a més el regeixen les mateixes persones , algú és capaç d’explicar-me el per què d’aquesta llarg i inútil camí que com si no fos res s’ha menjat quasi un terç del mandat.

Evidentment que legalment no hi ha res a dir , s’ha fet el tria i remena com a cadascun l’hi ha convingut seguint fil per randa el reglament, però el resultat s’ha de considerar un frau de llei en el seu esperit. És , a molta petita escala , una martingala com la vergonyosa del poder judicial.

Em nego rotundament a pensar , i menys a creure , que els escollits siguin la millor representació de la cultura mataronina , i menys encara que tinguin el pes suficient com per tenir la força del mestratge ( Recoder i Prujà en poden ser l’excepció) per establir la paramètrica actual i de futur d’aquesta mensytinguda activitat cultural local.

I el pitjor , o al menys el que em toca més el voraviu, està en el partit al que voto i defenso , el PSC. Tan poca gent de cultura es mou en el PSC per que els escollits hagin de ser Pera , Bruguera i Gomar?.
No deixa de ser curiós que Pera és l’únic regidor present en el lllistat. Cal, o és per allò del contrapoder ?. Si és així malament rai.
I quin seran els papers de Bruguera i Gomar. La primera ja havia ocupat cadira en l’anterior mandat encara que sense donar massa senyals de vida i sí de moltes absències. I cal suposar que el paper de Gomar , recentment anomenat delegat de la Junta d’Andalucia a Catalunya , serà el d’exercir el seu espanyolisme visceral lluitant per que la cultura que exerceixi el Municipi tingui el més possible d'española i el menys possible de catalana.

Una pèssima tria sens dubte que a més dinamita del tot la ja de per se minsa estructura cultural del PSC local , ja que defugint dels elements culturals de vàlua contrastada i dels elements que conformen la sectorial , el nomenament d’aquests escollits , invisibles en les reunions sectorials, conviden a l’abandó absolut i a pensar , en aquest cas en castellà com sembla que cal, “ con su pan se lo coman”.