EDUARD COMABELLA

Mitjançant en Jaume Simon m’assabento que el proper divendres a Ca l’Arenas es projectarà el vídeo (document / entrevista / testament ) que té com a protagonista l’Eduard Comabella i que s’enregistrà molt pocs dies abans de que l’Eduard exercís el seu desig de marxar definitivament. Aquesta projecció ha de ser també punt de partida per endegar una gran exposició de l’artista a celebrar a finals d’any , pel que es demana la col·laboració de tothom per que sigui la millor possible.

Es concreta així el fet que el mateix Jaume em comunicava , amb demanda de discreció absoluta , allà per l’11 de Maig just quan s’acomplien 20 anys de la mort de l’Eduard , sabedor que cada any en arribar aquesta data , tan ell com jo en fem recordada pública de l’amic que va ser , i no en tenim cap dubte , un dels millors artistes mataronins del segle passat.

Convido dons a totes aquells persones que disposin d’obra de l’artista col·laborin en la mateixa. Per la meva part , i malgrat que com hom sap que les meves relacions amb l’IMAC son inexistents , poso a la disposició dels organitzadors tot allò de que disposo de l’Eduard ja que cal fer-ne una exposició magistral. Ha de ser així per la persona i per l’artista, i principalment per recuperar un nom i una obra que ha quedat enterrada en l’oblit del silenci quan la seva qualitat és de primera magnitud .
Ha de ser una exposició viscuda per aquells que vàrem compartir el seu fer , alhora que serà la gran sorpresa per aquells que per raons generacionals no en tenen cap coneixença.

Una exposició en la que com mai l’IMAC n’ha de ser absolutament generós i curós. No tinc cap dubte que en Jaume serà vigilant atent i exigent per aconseguir que el resultat final sigui molt més que digne, sigui irrepetible. Però que pensi l’IMAC que en serem molts més els que estarem a l’aguait , i no serem permissius amb cap error. Fins ara l’IMAC ( PMC) s’ha rigut permanentment del mon de l’art i aquest ha callat , però que valgui l’avís ben clar , amb l’Eduard , la seva obra i el seu record , no s’hi juga.

Però és clar que hi ha dubtes , i dubtes importants. Estarà l’IMAC a l’alçada?. I de moment en la prèvia queda clar que no. Canvi d’horari en la presentació, publicitat inexistent , cap difusió ..., i el que és pitjor , malgrat les queixes , cap atenció a l’obra de l’Eduard.

Com ja m’he queixat en altra ocasió , l’IMAC disposa d’una magnífica obra de Comabella que es troba a la Biblioteca Pompeu Fabra. Fa ben poc vaig fer passejada per la mateixa tot recercant l’obra guanyadora del Torres-García que de fa mesos havia d’estar penjada allà ( paraula de Baron). Evidentment no hi és però si que l’obra de Comabella està en iguals condicions que l’any passat , és a dir , tapada per una planta i amb contacte amb ella amb el que això pot significar per el seu estat.

COMENÇAMENT EN FALS

Un dels elements que sempre s’ha demanat a l’IMAC és que aquest actuï com a coordinador de les diverses activitats culturals de la ciutat per evitar actes solapats , intencions parelles ,etc. Però l’IMAC sempre ha passat d’aquesta funció , ans amb el to de superioritat i prepotència que el caracteritza s’ha mirat el melic i ha actuat com li ha donat en gust i gana.

Així sense cap avís previ i ni tan sols anunciar-ho en la seva pròpia agenda , aquest divendres l’IMAC es despenja presentant a dos quarts de vuit i a Ca l’Arenas els catàlegs de la darrera temporada.

El fet no seria més que una anècdota més en aquesta egocèntrica praxis que du a terme , però succeeix que a la mateixa hora Xavier Ubach inaugura a la Caixa Laietana, i aquesta persona és la que va cedir a la ciutat la seva col·lecció privada que va ser presentada amb una exposició que curiosament va ser el primer acte públic de Penedès com a regidor de Cultura.

Per tant per justícia , bona educació , ètica i estètica , la gent de l’IMAC hauria d’estar present en la mostra d’Ubach i òbviament no realitzar cap activitat paral·lela . Però és clar que els conceptes de que parlem son absolutament desconeguts a beneficència

QUICO MELERO

En Quico Melero em mereix tots els respectes. És un dels pocs regidors amb el que pots parlar , discrepar del que fa ell o el govern i no et mira malament com bona part dels altres amb aquella lectura interior del “però tu, que saps d’això ?”.

En Quico Melero t’escolta , t’ofereix la seva versió , intenta que quedis convençut però és capaç d’acceptar que a vegades les coses no surten com un vol , i que ell i/o el Govern també s’equivoquen. I el que té millor que respon a qualsevol pregunta per molesta que sigui.

Fa un parell de dies al gratuït “20 minuts” hi havia una queixa al voltant del rec de places i jardins de Mataró. Avui l’ha contestat amb rapidesa , elegància , explicant les coses pel seu nom , en aquest poc corrent posat del Govern municipal, com és el donar la cara.

I com que aquí esbronquem sovint als membres del Govern , quan algú ho fa correctament , és a dir bé, és de justícia fer-ho evident i felicitar-lo
Felicitats Quico.