dimarts, de setembre 30, 2008

CARTELLS



Segueixo embadalit davant els cartells que us aniré presentant cada dia . Si de primera volta vaig quedar sorprès per la frescor dels cartells d’atletisme, ara que he conegut els publicitaris n’estic absolutament subjugat.



Penso que son unes peces que haurien de restar a la ciutat i seria qüestió d’aconseguir-ho. Ara l’Ajuntament en té la darrera paraula.


3 ANYS

Avui justament fa tres anys que un servidor va lliurar a l’Alcalde de Mataró Sr. Baron , en presència del llavors regidor de Cultura , Sr. Jaume Graupera el llistat d’una llarga seixantena d’artistes disposats a cedir una obra significativa del seu fer per crear un Fons d’Art d’artistes locals que fos l’inici per cobrir aquesta gran mancança històrica. Seixanta artistes que eren el fonament d’una llista més llarga que arrodonia el projecte.

Ara , tres anys més tard el projecte ha estat assassinat pel propi consistori i la ciutat ha perdut del tot aquest il·lusionant projecte. Un assassinat fet amb el consentiment del poder i de la resta de grups polítics que van ser hàbils en apuntar el projecte en el programa cultural i ràpids en oblidar-se del mateix.

Per això ara , en nom propi i de tots aquells artistes que van fer costat al projecte vull mostrar el meu agraïment a tots aquells que han fet el possible i l’impossible per que el mateix no es dugui a terme.

Un agraïment personalitzat amb aquells amb qui vaig signar un document oficial , com ho son el Sr. Baron ,que ja no sé si em parlava de compromisos , de promeses o em prenia el pel de nou , i amb el regidor de Cultura , en primer moment Jaume Graupera i ara Sergi Penedès.

A ells i de tot cor , en nom propi i de tots, Gràcies. I que Deu us ho pagui, ja que si espereu que ho fem nosaltres....

ERRADA

Dissabte comença temporada a Ca l’Arenas. Demà en parlarem , però avui ja m’han tret de polleguera. I no per la gran quantitat de ruqueries que inhabilitarien a qualsevol , dites per Marfà i Penedès en la roda de premsa.

El meu pare es deia Pere Pascual i signava com a PIC. Jo he continuat la seva tasca i em dic Pere Pascual ,vaig signar com a PIC II en temps de coincidència i vaig heretar el seu pseudònim . Entre ambdós ocupem més de 50 anys de crítica artística a Mataró.

Dons bé , la gent del Museu sembla obviar-ho i ja veus com han canviat el Pascual per Pasqual. I el que en altres circumstàncies podria considerar-se com un error sense importància és obvi que en aquest cas els afectats el considerem com del tot intencionat.

Queden dos dies per la inauguració. Espero i desitjo que facin les oportunes correccions.