AL.LEL

“Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter”. Aquesta és l’exacta definició segons el DGLC de la paraula avui a bon segur més emprada en les converses de cafè, amb l’afegitó numèric de la variant 334.

Qui més qui menys avui ha esmorzat amb la notícia de que un estudi de l’Institut Karolinsk de Suècia que s’ha publicat a una revista científica dona com a resultat que els homes que no disposen d’aquesta variant genètica , tenen una influència en l’activitat cerebral que els fa disposar d’una major capacitat de “compromís” amb la seva parella. Dit d’altra manera , que son més fidels.

A partir d’aquí , tot es tirar de beta. Reflexions científiques, pseudo-científiques , psicològiques , sociològiques , religioses... . Comentaris entre amics , de barra de cafè.... . De les moltes que he llegit, sentit i fins i tot protagonitzat , em quedo amb la magistral “discussió” aquesta tarda a “La ventana” de la Ser amb la Gemma Nierga i que tenia com a protagonistes a lo Tobeña, - que es permeti l’honor del neutre lleidatà per aquest magnífic catedràtic de Psiquiatria de l’Autònoma , i del que em permeto recomanar-vos qualsevol del seus llibres, escrits i/o intervencions , amb en Manolo Delgado el nostre provocador antropòleg estrella.

Una conversa que us recomano escoltar si és que es pot recuperar per Internet, i que ha anat derivant potser cap el punt essencial , que no és cap altra que el sentit estricte de fidelitat és un concepte variable i dispers com el propi home.

Amb tot això , una pregunta ha acabat planant sobre mi. És dolenta la infidelitat?. De veritat cal valorar com a positiva la fidelitat?. I de les fidelitats a mitjes ? ( vessants mentals, cibernètiques, etc... ). A veiam si acabarà tenint raó en ... (?) , bon amic i conegut de molts , que en sortir aquest tema recurrent en sopars d’amics i parelles , sempre acaba defensant que ja n’hi ha prou en defensar la fidelitat com a virtut. Que res de tot això, que de virtut res de res , que és un vici , i dels pitjors.

Però que hi farem. Fins ara sabíem que “ la culpa fué del cha-cha-cha “ i ara sabem que és de la variació de l’al·lel 134. Si non es vero e ben trovatto. I si cola , dons això, cola.
Visca l'amor

FESTES

No m’agraden gens les mal anomenades “Festes Populars” dels Barris de Mataró. No m’agraden per un seguit de coses que he explicitat mil vegades, tot acceptant per altra part les seves virtuts. Aquesta actitud m’ha costat forces males cares en especial d’aquells que tenen en aquestes zones un veritable graner de suports.

Però curiosament son les mateixes festes les que em donen la raó. Com exemple vagi el d’aquest cap de setmana a Cirera. Èxit multitudinari del cabaret del que es diu popular presentador d’un programa de TV. Estrelles importants , Bernardo i Josmar. Més de 3000 persones , felicitacions personals de l’alcalde i......

Sense paraules però amb tota la vergonya de que actes així siguin possibles en una festa popular d'una ciutat com Mataró, en un barri dominat de sempre per Iniciativa , i a més amb el fervor del poder polític.

A on està senyor Baron , el compromís electoral , - que no promesa -, de dignificar les Festes de Barri ?.

I millor deixar-ho aquí. No fos cas que ....