ELS OBAMA I L’ART

El fet de que Obama hagi aconseguit el Premi Nobel de la Pau , suposo haurà provocat un important problema domèstic , com ho pugui ser el començar a pensar om penjar el diploma que l’acredita com a tal. Dic això ja que justament ahir la premsa publicava els canvis soferts en la decoració de la Casa Blanca fent menció especial als nous quadres que honoren les seves parets.


















Els Obama han escollit 45 obres de les
que es trobaven emmagatzemades en els museus de la capital i ho ha fet amb un eclecticisme total , però apostant per obres més de caire abstracte i actual .
Així Mark Rothko, Jaspers Johns, Giorgio Morandi, de Stael, juntament amb un bon grapat d’artistes negres americans o Georges Catlin , famós per les seves pintures que podríem definir de “l’oest”.

Una tria variada , de la que en presentem alguna que altra peça , i de la que en fem comentari, no per que aquesta tria tingui més o menys transcendència , que sí la té ja que el tarannà personal queda ben evident , si no per fer-ne comparança amb el nostre digníssim Ajuntament.
No fa tant que Obama ha arribat a la Casa Blanca i poc li ha costat fer tria i repartir bones obres d’art per arreu del seu nou domicili. Baron ja fa temps que és a l’alcaldia. En el seu programari cultural el primer punt era que recuperaria les obres d’art de les col·leccions municipals i les repartiria per els diferents edificis, despatxos, sales ... , espais municipals en general , no tan sols per dignificar-los ans també per que els ciutadans puguin gaudir d’unes obres que en bona manera els hi pertanyen.

El compromís , que no promesa , no sembla pas difícil de complir. Tan sols és qüestió de posar fil a l’agulla , mirar llistats i començar a repartir. A hores d’ara , i ha transcorregut més de la meitat del mandat , no s’ha fet res.

És evident que entre Obama i Baron hi ha insalvables diferències , però hi ha un punt que els iguala en el raser, com ho és el desig de complir el seu programa. Mentre Obama ho intenta , Baron no ho fa , al menys en l’apartat de cultura en la que hi ha hagut renuncia total.

(Les imatges corresponene a les obres de Nicolas de Staël, Georges Catlin i Richard Diebenkorn )

COSES DE L’IMAC

Encara que amb retard , el weeb municipal ha fet públiques les llistes d’admesos al concurs per ocupar de manera temporal el càrrec de tècnic de cultura en el que pertoca a plàstica , en substitució de Gisel Noè , gran capo funcionarial de l’ens cultural.

Malgrat la premeditació i traïdoria de convocar un concurs en ple més d’agost , el que jo creia implicaria que sols quatre se’n assabentessin , la realitat ha dit el contrari i quasi han estat quaranta les persones que han passat el primer garbell., fet del que ens alegrem. I encara que segons sembla que vistos els greus problemes existents en centres de creació han estat aquests els que han format el gruix d’aspirants , sigui qui sigui l’escollit , sempre serà millor que el dofinat que es volia consolidar amb Gemma Tro.

Per altra part sabem que la gent de l’IMAC segueix aquest blog i de tant en tant , quan veuen que la seva cagada és massa grossa, fins i tot rectifiquen. Fa dos dies explicàvem que en la pàgina de cultura del weeb municipal encara constava l’agenda i els actes del mes de juny. Avui hem de dir que han rectificat i s’han posat al dia i ja consten les exposicions de Ca l’Arenas, fet del que ens alegrem.

Però és clar , ha estat tan esgotadora la feina , que ens hem quedat aquí. Així si tenim curiositat i entrem en el weeb de Ca l’Arenas ens trobarem que encara és vigent la temporada passada i això que ja fa unes setmanes que es va clausurar. Però la presa no és pas la virtut d’un IMAC que defensa les noves tecnologies i les arts visuals , però que en la seva pròpia realitat no en fa ni puto cas. Així si anem a l’enllaç de Can Palauet ens trobarem que l’exposició actual és la de l’Eduard Comabella que ben aviat farà un any de la seva inauguració, i si ens dirigim al del Museu ens trobarem que no té exposicions.

O sigui que ja ho saben , si volen assabentar-se del que es fa en els Centres Públics , espavilin pel seu compte , però no vulguin informació mitjançant les noves tecnologies que tan defensen.

Però potser el quid de tot està en l’odi que tenen a la plàstica que fa que intentin capdisminuir en el que poden. És tal aquest desig que a l’hora de la veritat els domina i els pot que acaben amb cagades com la del catàleg de l’actual exposició de Perecoll a ca l’Arenas. En el mateix i en la fitxa tècnica de l’obra consta que el gegantí quadre té unes dimensions , que com podem observar en la imatge son de 3,25 x 1,62 cm. Sí, han llegit bé , centímetres, és a dir de la mida d’un segell de correus.

Preocupats com estan sempre la gent de l’IMAC amb els catàlegs ja que diuen que és el que perdura , ara per dignitat haurien de fer una reedició del de Perecoll tot esmenant la data errònia , cosa que en no ser un contemporani no faran.

Una cagada que diu molt, ja que en el fons no és un error, és una traïció del subconscient.

O potser serà del conscient ?.