dimarts, d’octubre 06, 2009

MAMA , POR



A bon segur que han estat les paraules dites per la plàstica mataronina en veure aquesta fotografia que correspon la presentació de la nova temporada de Ca l’Arenas.
Carles Marfà ( director del Museu ), Sergi Penedès (regidor de Cultura) i Gisel Noè ( cap d’àrea de l’IMAC) , els tres personatges que més han fet i fan per anul·lar la plàstica a la ciutat.

Mama , por.

(fotografia de R.Gallofré. capgròs.com)

TVM / MARESME DIGITAL


He seguit amb tot interès allò que aquí i allà s’ha publicat i comentat al voltant de la fusió / absorció de les dues televisions mataronines , amb un resultat majoritari de veure que tots , menys qui mana , ja van veure fa dos anys. Que Maresme Digital no tenia cap sentit disposant de TVM.

De tots els escrits ,els millors els del periodistes i els pitjors , molts desbarrant a tort i dret , els dels polítics. Del primers son d’obligada lectura els de Joan Salicrú i el d’Oriol Burgada d’avui mateix ( ambdós en els seus blogs). Dels segons el pitjor i amb molt d’avantatge el de Ramon Bassas. Un escrit amb tanta dosi de cinisme i demagògia que no correspon en res a la seva habitual intel·ligència. Espero que dintre d’un temps en faci un altra en que escrigui la veritat i no la que ha de vendre el poder en el que habita.

MACMA


Ja que parlem de Ramon Bassas , sí que ofereix la seva bona cara en l’article dedicat a Jaume Simón i el seu eteri MACMA , publicat a la revista Valors i ahir en el seu blog.

En Ramón com que encara és molt jove, es sorprèn de que en Jaume Simón tingui ubicació física triada a l’edifici de la Presó , però aquesta no és cap sorpresa per qui conegui la petita història de l’art de la ciutat.
Recuperada la democràcia i mancada la ciutat de tota mena de serveis culturals públics , calia posar fil a l’agulla per establir un pla d’actuació cultural urgent , en especial en el que pertoca a espais. En Toni Segarra va establir un pla quatrienal ( quinquenal li deiem), que com és natural no es va dur a terme per que existien altres prioritats , i en ell l’edifici de la Presó s’avia de convertir en el Museu d’Art Contemporani de Mataró (MACMA). Va ser una idea amb la que tothom hi va estar d’acord en aquells moments.

Han passat anys, res s'ha acomplert i a Mataró els artistes cada vegada estan més desasistits i menyspreats pel poder públic , però alguns encara mantenen l’orgull de la ironia per defensar-se. En Jaume Simon n’és un d’ells i ho fa de manera magnífica amb aquest costant degoteig d’obres que van omplint el seu Museu virtual.

Altres , com un mateix , cercàvem la il·lusió en un escrit pel Mataró Report allà a finals dels noranta. Es tractava del somni d’un Mataró del 2000 , convertit en centre artístic de primer grau , i a la que acudien una parella per tal de passar-hi el dia i visitar el molt i bo de les activitats artístiques de la ciutat. D’entre elles hi havia la visita al MACMA a la Presó i la de Ca l’Arenas convertida en seu de l’art dels artistes locals.
Avui en la realitat no hi ha ni una cosa ni l’altra. Ca l’Arenas ha estat robada a l’art local incomplint del tot el desig de Jordi Arenas , i l’edifici de la Presó malbaratat en activitats diverses.

Potser per això en Jaume Simon segueix somiant , sabedor que els somnis és l’única cosa que ni el Govern ni Beneficència ens poden robar i malmetre.

1 comentari:

jaume ha dit...

M.A.C.M.A., vol fer aflorir la cultura, sobretot en la seva vessant plàstica, des de : Arts Oficis, fins els nostres dies; hi ha molt i no se sap !!!
Al any 1974 el entranyable i mestre; Moisès Villèlia, ja em va escollir la pintura per anar al fons del M.A.C.M.A. i als dinou anys això marca.
L´imaginació , l´imaginació,...