UN BON DIA

No ha començat bé el dia. M’he aixecat molest ja que la pluja amb el soroll de repicar en el balcó m’ha despertat abans d’hora. Surto de casa amb aquell plugim que molesta i arribo a la feina on em trobo amb un pet de feina i una petita però emprenyadora avaria que ho desgavella tot. Sortosament però a mig matí una trucada telefònica serveix per que tot canvií i cap a bé.

A l’altra costat del mòbil sento la veu de Perem que des de el seu obligat retir allà a la muntanya entre Montigalà i la Conreria , em comunica animós que tot està evolucionant de manera magnífica, que tot sembla anar pel bon camí i que espera ben aviat retornar a la vida habitual. . La notícia m’aixeca l’ànim i ja quasi quedem citats per celebrar-ho , cosa que sens dubte farem.

MAILLOL


Surto del treball i aprofito per fer una ràpida i inicial visita a l’exposició de l’Aristides Maillol que s’acaba d’inaugurar a La Pedrera. El seu estil no es pas d’aquells que em tornin boig però l’exposició és , com totes les de La Pedrera , de gran interès.





En primer lloc per que ens permet fer una ullada aprofundida en el treball d’aquest escultor clarament noucentista i que respon amb el seu classicisme a una reinvenció de la bellesa , plantejant un concepte estètic en el que els volums substitueixen al moviment i que la força de les peces està en la seva gràcil rotunditat, encara que la patina verdosa dels bronzes els hi fa perdre força i els hi dona un toc d’asèpsia que refreda la seva intencionalitat.


Però si el recull escultòric és abundant i prou demostratiu d’aquest afany renovador en l’escultura de començaments del segle XX , hi ha una part complementaria que ens apropa a la part més desconeguda de Maillol. L’exposició ens apropa a un bon grapat de pintures que es mouen en el nabi dels començaments i el classicisme noucentista de després , que venen acompanyades de tapissos , dibuixos i molt especialment d’un magnífic recull d’obra gràfica que en bona part pertany als seu paper d’il·lustrador d’edicions de bibliòfil. Aiguaforts, litografies , zencgrafies i especialment unes impressionats boixos , serveixen per arrodonir una exposició que caldrà visitar amb més calma, però que pel vist podem recomanar amb la certesa de que aquesta és una gran exposició.

PARTINT DEL COURE



La meva passejada diària em permet avui fer parada i fonda a l’espai f per veure la mostra del Taller de Gravat que es va inaugurar el passat divendres. Una exposició magnífica , com totes les del taller i de la que en parlarem més abastament en propers dies ja que l’exposició diu molt i molt bé del mateix , dels seus mestres i dels alumnes participants.

Soc un gran defensor del Taller de Gravat , potser el primer i el més antic. Vaig tenir el plaer de presentar la seva primera exposició i amanir alhora una interessant taula rodona que el va acompanyar, tasques ambdues que em van ser encarregades pel PMC i que malgrat les promeses mai vaig arribar a cobrar.

Vaig defensar a capa i espasa al Taller en el temps de Capitani i ho segueixo fent ara amb en Jordi i la Pilar. I ho faig més encara veient les exposicions que any rera any ens ofereixen amb un alta valor artístic però alhora didàctic i divulgatiu. I caldrà seguir defensant-lo per que assoleixi el reconeixemnt que pel seu nivell i qualitat mereix. Per això us recomano ja una detinguda visita en la certesa de que us trobareu amb una gran exposició d’aplaudiment rotund i prolongat.

FRASES

Curiosament en aquestes visites he pogut llegir unes frases que valen el seu pes en or i que mereixen una intensa reflexió.

“No s’ha de copiar. S’ha de tenir una idea. L’art és una invenció.
S’ha de tenir una idea d’arquitectura. O d’harmonia.
Si copiem no fem res.” ( Aristides Maillol )

“El gust de la matèria és primordial.
La matèria ho mana tot,. Jo estic contra tota recerca intel·lectual ,
Preconcebuda i morta “ ( Joan Miró)

1-2

El tancament del cercle succeeix moltes vegades . Avui n’ha estat una altra.
Hem començat malament i acabem igual. 1-2 al Camp Nou. Que hi farem.