PICASSO I HORTA . 100 ANYS
La passada setmana un obligat viatge familiar a les terres de la meva dona a Terol, em va permetre fer un capgirrell a l’itinerari i en comptes de fer el viatge per Saragossa , actualment el més ràpid gràcies a la nova variant i l’autovia Mudéjar , fer viatge pel sud , però en comptes de fer el camí lògic: Hospitalet de l’Infant , Mora , Gandesa, Calaceite , Alcañiz , Montalbán i ... , fer un petit tomb per deturar-me a Horta de Sant Joan i visitar el Centre Picasso d’Orta ( així sense “h” ) , on actualment i degut a que es commemora el centenari de la seva estada , hi ha una exposició d’originals picassians , composada per retrats que Picasso realitzà als seus amics.
El cert és que no havia estat mai a Horta de Sant Joan. Massa lluny de tot i a prop de res , era una d’aquelles visites pendents que mai acabes de realitzar , tot pensant que hi pots anar en qualsevol moment . I així passen les setmanes i els anys.
He d’acordar que passejar-se per la població ja de per se és un bon plaer. El centre històric es manté en aquell estat de conservació que jo en dic vital, és a dir el que dona la vida i no aquestes restauracions d’ofici i projecte que a l’hora de la veritat acaben malmetent-ho tot. I en la tranquil·litat de la població, lamentablement coneguda ara per la desgràcia del foc d’aquest estiu , que es fa present quasi fins les portes de les primeres cases del poble , trobem encabit en un acurat edifici renaixentista que primer va ser hospital i que va ser restaurat després de ser cremat en les guerres carlines i que durant força temps va ser caserna de la Guardia Civil , el Centre Picasso d’Orta , dedicat al temps que va passar en aquesta població, a la que va glossar amb la seva frase, moltes vegades repetida, de “Tot el que sé ho he après a Horta” , on arriba de la mà del seu amic Pallarés i on torna anys després per desenvolupar el seu cubisme iniciàtic i arribar a la plenitud.
Aquest centre picassià dedicat a l’estudi de l’obra que va desenvolupar en aquelles terres no acostuma a disposar d’originals de l’artista i presenta a més d’una bona visó històrica de l’estada de l’artista i de l’entorn ciutadà amb que es va trobar , presenta igualment un recull de còpies , - de molt bona textura gràfica -, de les obres que Picasso realitzà en aquest entorn i que significaren la seva gran evolució en el cubisme. Un recull prou interessant , malgrat ser reproduccions , encapçalada per la mítica “ La fàbrica d’Horta” que es troba al Museu de L’Ermitage .
La passada setmana un obligat viatge familiar a les terres de la meva dona a Terol, em va permetre fer un capgirrell a l’itinerari i en comptes de fer el viatge per Saragossa , actualment el més ràpid gràcies a la nova variant i l’autovia Mudéjar , fer viatge pel sud , però en comptes de fer el camí lògic: Hospitalet de l’Infant , Mora , Gandesa, Calaceite , Alcañiz , Montalbán i ... , fer un petit tomb per deturar-me a Horta de Sant Joan i visitar el Centre Picasso d’Orta ( així sense “h” ) , on actualment i degut a que es commemora el centenari de la seva estada , hi ha una exposició d’originals picassians , composada per retrats que Picasso realitzà als seus amics.
El cert és que no havia estat mai a Horta de Sant Joan. Massa lluny de tot i a prop de res , era una d’aquelles visites pendents que mai acabes de realitzar , tot pensant que hi pots anar en qualsevol moment . I així passen les setmanes i els anys.
He d’acordar que passejar-se per la població ja de per se és un bon plaer. El centre històric es manté en aquell estat de conservació que jo en dic vital, és a dir el que dona la vida i no aquestes restauracions d’ofici i projecte que a l’hora de la veritat acaben malmetent-ho tot. I en la tranquil·litat de la població, lamentablement coneguda ara per la desgràcia del foc d’aquest estiu , que es fa present quasi fins les portes de les primeres cases del poble , trobem encabit en un acurat edifici renaixentista que primer va ser hospital i que va ser restaurat després de ser cremat en les guerres carlines i que durant força temps va ser caserna de la Guardia Civil , el Centre Picasso d’Orta , dedicat al temps que va passar en aquesta població, a la que va glossar amb la seva frase, moltes vegades repetida, de “Tot el que sé ho he après a Horta” , on arriba de la mà del seu amic Pallarés i on torna anys després per desenvolupar el seu cubisme iniciàtic i arribar a la plenitud.
Aquest centre picassià dedicat a l’estudi de l’obra que va desenvolupar en aquelles terres no acostuma a disposar d’originals de l’artista i presenta a més d’una bona visó històrica de l’estada de l’artista i de l’entorn ciutadà amb que es va trobar , presenta igualment un recull de còpies , - de molt bona textura gràfica -, de les obres que Picasso realitzà en aquest entorn i que significaren la seva gran evolució en el cubisme. Un recull prou interessant , malgrat ser reproduccions , encapçalada per la mítica “ La fàbrica d’Horta” que es troba al Museu de L’Ermitage . 
Ara però, i commemorant aquest centenari , s’ha fet aposta grossa i es presenten una trentena de retrats de tot tipus que Picasso realitzà als seu
s amics i companys.
s amics i companys. Així hi podem veure a Palau i Fabre , als amics Pallarés i Sabartés , o als companys artistes com Ramon Casas , Rusiñol, Anglada Camarasa, Mir, Nonell o Ricard Opisso , essent d’ambdós darrers les obres que ornen el post.
Unes imatges que no he escollit pas a l’atzar ja que en la meva petita col·lecció particular , en aquest cas heretada del meu pare , gaudeixo a diari d’un dibuix de Ricard Opisso en el que els retratats son Picasso i Nonell.
Una bona manera de tancar el triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada