XIUXIUEJAR

Núria Hurtado és un nom encara poc conegut en l’àmbit artístic mataroní però d’un temps ençà manté una trajectòria molt interessant que li ha permès ser seleccionada entre el joves del Sant Lluc 08 , que un fragment de la seva obra fos l’escollida pel catàleg d’enguany i realitzar ara la seva primera individual a l’Espai Capgròs.



És aquest un espai a vegades difícil per alguns creadors que no acaben de trobar el punt a les seves particularitats, en canvi altres entenen perfectament la possibilitat de jugar amb el mateix per realitzar una obra propera que traspuï intimisme , ja que la proximitat certament tàctil entre obres i espectadors afavoreix enormement aquesta directa comunicació.
Núria Hurtado ho ha entès així presentant una vintena de peces plenament representatives del seu fer en aquest acurat equilibri entre la forma , fonamentada en la línia com eix de tot el seu treball, i una bellesa poètica amb la que plasmar els seus neguits.

Núria Hurtado presenta un treball en aparença senzill però que no ho és. Aquest punt en moviment que es converteix en línia , com ella mateix explica , no es queda en el petit truc visual si no que va molt més enllà. És un punt , una línia, en la recerca del sempre difícil equilibri d’un cinetisme més complex que no pas allò que el ull sembla observar.

Però tot aquest embolcall geomètric ve acompanyat d’un picar l’ullet a la figuració, d’un joc mesurat en l’ús d’uns cromatismes que realcen el tractament de l’obra , d’un ambient poètic que traspua en cada observació.
Hurtado aconsegueix així una obra d’emocions contingudes que arriben ben directes a l’espectador. I ho fan en un cert silenci , en una certa solitud. Son obres que semblen xiuxiuejades a cau d’orella per poder assaborir millor la seva sensibilitat.

Una exposició plaent de veure i de recomanar que alhora trenca en certa manera amb les lleis geomètriques. Hurtado amb el seu treball demostra que la distància més curta entre dos punts ( sensibilitat i bellesa ) no és sempre una línia recta i sí potser una línia plena de capgirells emocionats.

Núria Hurtado.
Espai capgròs. Octubre 2009