OLOR A PINTURA

El fet de que l’Associació Sant Lluc sortosament hagi esdevingut un col·lectiu multi marca en el camp expositiu , ha fet quetots aquells seguidors de les seves exposicions en certa manera haguem establert un cert criteri de prioritats.

Sabem perfectament que la sala del Col·legi d’Aparelladors ens ofereix generalment un nivell prou exquisit. La Presó és més eclèctica i en les seves exposicions anem predisposats a la sorpresa d’aquell creador menys conegut o a la variació d’aquell nom amb més trajectòria. Finalment la Sala del Casal ha quedat com l’espai testimonial , veritable calaix de sastre, el que fa que en certa manera la tinguem menystinguda  i alhora  un xic mig oblidada.

Un oblit lamentable ja que en fer-ho ens podem quedar sense el gaudi d’alguna exposició prou interessant com és el cas de l’actual “Metàfores” , amb la signatura de l’artista argentonina Monte Pons.

Montse Pons no és pas una nouvinguda en això de l’art, ans el contrari , és artista amb molta mili a la seva esquena i a més amb uns plantejaments creatius prou interessants , però igualment hem de dir que en el moment de la realitat expositiva , el conjunt del presentat no acabava de mantenir la intensitat deguda que hauria de donar consistència i força al seu llenguatge plàstic.

Avui però, en aquesta exposició a la sala del Casal, ens trobem sortosament amb una artista intensa , desfermada , sense cap mena de por , entenen com a tal al fet de presentar un treball lliure en el concepte i no sotmès a cap mena d’influència que no sigui la del propi desig de l’artista.

 

L’obra de Montse Pons té en aquesta ocasió un agradable i intens olor a pintura . En moments en que els artistes sembla tinguin vergonya de sentir-se estrictament plàstics , Pons etziba llibertat , intensitat ,intenció i sensibilitat a tort i dret per confegir  mitjançant acurades tècniques mixtes, les seves metàfores plàstiques amb les que subjugar a l’espectador ja sigui amb la vivesa de la seva aposta visual, com amb la intel·ligent lectura subjacent que ens ofereix.

Es conforma així una interessant exposició que mereixeria un millor espai  que donés més perspectiva visual als treballs que  resten enclaustrats en les petites dimensions de la sala.

Una exposició de la que aconsellem visita i que hauria de servir per resituar a Montse Pons en el nivell que per la seva qualitat li pertoca.