L’espai capgròs presenta aquest
mes una atractiva i emotiva mostra que serveix de recordatori creatiu de Rosa
Maria Font, artista que malauradament ens deixà ara fa tres anys. Un
recordatori que ens fa avinent una vegada més la seva qualitat , aquella que
durant tant de temps va mantenir en certa manera amagada i que sols va sortir
resplendent a la llum pública en els darrers anys de la seva vida.
El cas de Rosa Mª Font no és un
cas aïllat. Son molts aquells creadors que resten en amagatall. Autocrítics en
grau màxim, creuen que la seva obra no disposa del suficient nivell com per ser
exposada i gaudida pel públic. Un fet
d’exigència que curiosament contrasta amb tants altres afeccionats auto
complaents que tenen la gosadia de presentar púrries impresentables .
Rosa Mª Font va fer els deures
d’un bon aprenentatge, primer amb Jordi Arenas i a posteriori amb Albert Alís i
Pepe Novellas. Disposava així d’uns fonaments afermats que li van permetre
endinsar-se professionalment en el camp de la il·lustració , tant en l’apartat
tèxtil com en l’apartat editorial. Dos camps en aparença contraris però que en
ella arriben a complementar-se com queda ben palès en una de les obres presents
en l’exposició.
Però va ser en el camp de la
il·lustració editorial on Rosa Mª Font va aconseguir la quadratura del seu
cercle. Encara que generalment menysvalorada ,la dificultat del camp és extrem.
Cal disposar d’acurada tècnica i de molta agilitat mental i creativa per
aconseguir condensar en una il·lustració
tota la intencionalitat de l’autor. En aquest sentit de síntesi el
treball de Rosa Mª Font va ser ben
reeixit com queda ben palès en els mostroari exposat.
Però potser tota a questa prèvia
, era tan sols això, una prèvia , per aconseguir desenvolupar amb tota
solvència una línia pictòrica atractiva tant en la bellesa formal com en el
concepte de fons . És aquí , en la pintura , on la qualitat de Rosa Mª Font va
esclatar. A la seva habilitat tècnica i conceptual, es va afegir una potència
comunicativa que generava una forta empatia a l’espectador que en certa manera
se sentia en el punt de visió del creador i copsava d’altra manera aquelles
mirades més habitual, com es demostra en el seguit d’obres de la sèrie “cafès”
, curulles d’una sensibilitat humana d’alta densitat.
Ara , l’espai capgròs en fa
recordatori amb una mostra eclèctica , variada a la recerca de la cara encara
oculta de Font. Una mostra que emocionarà a la gent que sabia del seu fer i
sorprendrà a aquells que desconeixien la seva existència.
Una obra fresca , intuïtiva i
vital que ha de servir per col·locar a Rosa Mª Font en el seu just i digne
nivell. Una exposició convertida en veritable acte de justícia personal i
artística que paga la pena visitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada