EXPLOSIÓ

a uns quants anys els artistes no tenien el costum de titular les seves exposicions que quedaven resumides en la determinació tècnica ( olis, aquarel·les ... ) o en la temàtica ( paisatges , marines , bodegons , figures..).Però amb el pas del temps l’artista, degut  molt especialment a l’evolució creativa que va comportar cada vegada més el treball seriat o continuat al voltant d’un indret o idea , va anar agafant el concepte de que un titular genèric servia per donar més consistència al conjunt del presentat.

Avui en dia el “nom” de l’exposició és en certa manera un element cabdal de la mateixa ja que serveix de prèvia per a l’espectador ja que hauria de correspondre a la realitat del presentat. Un titular que moltes vegades servirà de definitori de la mostra.

Carmen Escribano , l’artista que exposa aquest més a la galeria Art i Gent d’ Argentona , ens va sorprendre amb un títol per la seva exposició tan “especial” com el de : “De la memoria de un bajo vientre” , que de bones a primeres et deixava en una incògnita però amb el run-run de que allò no podia “pintar” molt bé, una premonició absoluta acomplerta en visitar la mateixa.

Kim Queralt , l’abnegat propietari de la galeria , certament té bon ull per anar triant artistes per arreu i confegir una temporada ben atractiva en la seva aparent modèstia , però evidentment  de tant en tant li colen un gol, com el que li han marcat en aquesta ocasió.

Carmen Escribano és obvi que no és una artista , és simplement una persona que juga amb formes i colors d’una manera indiscriminada sense seguir cap mena de paràmetre lògic , aconseguint uns resultats a vegades agradables a la vista i en certa manera amb un cert equilibri , mentre que al costat apareix  un treball que ni tan sols arriba a la característica d’anecdòtica. Tot esdevé una simple explosió de gestos i colors conformant una obra tan bigarrada per fora com buida en el seu interior.

Crec que el que passa és que per l’autora el concepte de creació s’estableix més en una base terapèutica personal que no pas en el sentit creatiu precís quan del que es tracta és d’una exposició en una galeria d’art. El que a nivell personal és plaent , defensable i fins i tot recomanable, en el moment que abandona aquesta esfera de l’íntim, esdevé absurd , inútil i evidentment llunyà al mínim concepte amb el que vulguem agafar el sentit artístic i creatiu.

Exposició dons perfectament prescindible per al públic en general, per més que a bon segur pot haver estat positiva en la intimitat d’una pintora que està massa lluny dels mínims exigibles per a una galeria d’art.

“De la memoria de un bajo vientre”. Carmen Escribano

Galeria Art i Gent. Argentona
Del 10 de febrer fins el 7 de març de 2012