El poeta i activista cultural argentoní Josep Lladó i Pascual va presentar en
aquestes festes de Nadal i amb el suport del Centre d’estudis argentonins , el
seu “Recull Enciclopèdic d’ Argentona” , un impressionant volum de quasi 500
planes en el que mostra en format enciclopèdic la que podríem dir “història
interior” de la vila. Ho fa mitjançant el corresponent apunt amb el
protagonisme de masies, entitats, fonts , folklore, premsa , i com no amb la
personalització d’aquells personatges
que l’autor ha considerat rellevants , més en una mirada de projecció exterior
que potser no pas en una mirada més propera i localista.
El treball de Josep Lladó , per
el que pot estar-ne ben orgullós quasi tant com ho estem aquells que ha tingut
a be considerar-nos en el mateix , és exemple a seguir. Fugint del
provincianisme localista de considerar-se la millor terra del món , ha sabut
ser fidel a la realitat , remarcant allò que calia , que és molt, i deixant-ho
a la consideració del lector.
Però aquest fet , realitzat amb l’aparent contradicció d’una
apassionada asèpsia , va més enllà, ja que amb ell incita a l’orgull de poble.
Demostra amb paraules i presències el munt de paisatges , fets i personatges
valuosos que estan en l’entorn més proper i que potser justament per aquesta
proximitat , per la quotidianitat de la coneixença, no sabem valorar tal i com es mereixen.
Un orgull de poble cada vegada
més necessari, i potser més encara en poblacions com les d’aquest Maresme que
aplega aquesta tribuna . Uns pobles que han sofert una transformació profunda
amb l’allau de nous vilatans que massa vegades han desnaturalitzat l’esperit
propi , vulgaritzant-los i uniformant-los en aquesta difícil barreja de poble,
ciutat dormitori o residencial. Un concepte híbrid , molt difícil de lligar i
que moltes vegades ha esdevingut si no mortal, si ensopidor.
Josep Lladó explota l’amor per
el seu espai natural i el vol fer avinent a tots. En uns moments en els que la
globalitat ens envaeix , en que la uniformitat ha esdevingut una mena de falsa
comoditat , cal recuperar l’orgull de poble per seguir sentint-se vius i
diferents. El seu recull ens mostra un camí que bo seria d’imitar.
(Article publicat a "Tribuna Maresme" d'aquest mes de febrer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada