No soc habitual consumidor d’aquelles begudes que els puristes en diuen “combinats” , però quan en prenc, mantinc fidelitat quasi absoluta , d’ençà que el vaig conèixer, al gin- tònic. ( “Conèixer-la és estimar-la” que deia la presentació publicitària de la tònica).
L’enamorament va ser ràpid. Vas
llarg de tub , tres glaçons , tònica de marca de difícil pronunciació i ginebra
, en aquells moments , Giró, off course, que amb el temps va anar essent
substituïda per marques de més nom , que tots tenim al cap.
Però de fa un temps que estic
meditant trencar aquesta fidelitat. El gran plaer que és gaudir d’un gin- tònic
comença a esvair-se davant l’examen a que un és sotmès en el moment de la
petició per part d’aquell cambrer, que amb la fe del convers, et presenta carta
de ginebres , de tòniques , elecció del gust que personalitzarà el combinat,
etc..., tot per acabar amb una copa baló, d’aquelles que abans sols servien per
els sempre femenins “San Francisco” , i a més, tot diluït amb una tona de
glaçons de gel per fer.li perdre tota la seva potència.
Però és clar que la moda és la
moda. Si fa poc era necessari ser expert en vins o whiskies si volies mantenir
cert nivell de sibarita, ara si no domines l’enciclopèdia del gin- tònic ets un
mindundi que estàs del tot en orsai. Per això , i no volen desfer-me del plaer
que la beguda m’ofereix , m’he plantejat que la propera vegada que algú vulgui
omplir-me el cap de la nova i retòrica litúrgia , el tallaré en sec i
simplement li demanaré: Un gin tònic , amb vas llarg , tres glaçons , i de
Giró, per favor.
I el que passa amb el gin tònic
té un clar paral·lelisme amb bona part dels fets culturals. Molta parafernàlia
, litúrgia buida però espectacular, aparença en grau màxim , però amb una essència
del tot desnaturalitzada per tots aquests glaçons d’embolcall amb els que es
vol emmascara la buidor de conceptes.
Potser dons, serà qüestió de fer
el mateix davant de molts actes culturals i demanar-los en estat pur. És a dir,
amb vas llar i sols amb tres glaçons. Encara que signifiqui no estar a la moda
que ens volen imposar.
(Article publicat a la revista Més Maresme d'aquest mes d'Octubre )
(Article publicat a la revista Més Maresme d'aquest mes d'Octubre )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada