MONOTEMA

Els artistes per aconseguir  comunicar de manera ben adient les seves sensacions i emocions precisen d’estructurar els seu idioma plàstic mitjançant un doble afermament : el tècnic i el temàtic. Una vegada assolit aquest afermament , el llenguatge creatiu sorgeix de manera més fluida i la corresponent comunicació és més planera . En aquests dies dos artistes presenten les seves obres en aquesta tesitura d’afermar les seves estructures pictòriques. Son Sergi Rabassa i la seva mostra “Àtoms de llibertat” ala sala de la Presó i Ricardo Delgado , ambla seva mostra “Ritme i color” a la galeria “Art i Gent” d’ Argentona.

Sergi Rabassa ja ens havia sorprès de manera ben positiva amb les seves experiències en el camp del gravat i amb la figura de l’àtom com a protagonista. Aconseguia en elles conjugar de manera ben adient el ritme intens que generava la pròpia figura mitjançant un treballat ritme el·lipsoïdal , que amb la contraposició estàtica que comportava la tècnica d’estampació  provocava una dualitat contradictòria enormement agraïda.

Ara repeteix experiències en aquest camp i amb un resultat també ben positiu, configurant la part positiva de l’exposició , però en canvi el contrapunt està en la cara pictòrica en la que els resultats no son reeixits , amb unes obres desequilibrades en la concepció, molt elementals en el sentit pictòric i amb un evident desgavell cromàtic , el que les converteix en obres menors i absolutament prescindibles , com queda clar en la comparança evident de les dues cares de la moneda.

Davant d’això queda clar que alguna cosa ha de canviar. O cercar un altra element pictòric per a la seva iconografia personal que li permeti les avui per avui , fallides interpretacions , o reconsiderar el concepte pictòric per acostar-lo al que presenta en la seva obra gràfica.

En ell, i en la seva decisió, rau el seu futur artístic més immediat.

Sota el títol de “Ritme i color” , l’artista Ricardo Delgado presenta  a Art i Gent una mostra del seu fer amb una pintura personal que s’apropa al concepte del futurisme , aquell isme pictòric  aparegut a Itàlia a finals de la primera dècada del segle XX i que significa el primer moviment de les avantguardes artístiques.

El futurisme , per definició , expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que no es visible: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.

Delgado es mou en una personal aproximació a aquest concepte però establint la seva paramètrica axial en la figura que esdevé el veritable i quasi únic protagonisme de la seva obra. Una figura a la que aporta aquesta descomposició geomètrica , el ritme sincopat per donar moviment , i aquest cert sentint mecanicista a una personatges que intenten esdevenir distants com enrocats en una certa dimensió màgica.

És obvi que per poder aconseguir uns resultats mínimament escaients cal disposar d’uns plantejaments tècnics correctes , fet que succeeix en el cas que ara ens ocupa , però com no que es precís un quelcom més que serveixi com a nexe d’unió amb l’espectador i aquesta baula no apareix en l’obra de Delgado que es presenta massa densa i enfarfegada , amb un garbuix que demana a crits una intensa depuració , tant en el tractament matèric de l’obra com en el concepte estructural i figuratiu que ofereix.

Una exposició si mes no amb un cert desig d’aventura i una correcció en l’aparença, però mancada de la intensitat que precisa aquest tipus d’aposta pictòrica.

(Les fotografies de l'expo de S.Rabassa han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc i les de R.Delgado del blog de la galeria Art i Gent)