BILLAR A TRES BANDES

Avui Consol Prados ho deixava ben clar a tothom i matava qualsevol run-run molt abans de començar. En el seu blog explicitava ben clarament la seva decisió de no  repetir en les llistes al Parlament de Catalunya  en el que ha estat tres legislatures i ha ocupat càrrecs de responsabilitat tant en el govern com en el grup parlamentari del PSC.

Ara ho deixa , no sé si a disgust , però mostrant de manera ben clara les seves sensacions : “..cal reconèixer que ara al PSC, a nivell nacional i a la Federació del Maresme, hi ha nous equips directius i és lògic que els nous càrrecs siguin d’acord amb la nova direcció.”.No cal doncs llegir entre línies , ho diu ben clar , els càrrecs han d’estar en sintonia amb la nova direcció, fet que no és el seu cas.

Però a Mataró li correspon  al menys un parlamentari i més després de perdre la quota del diputat a Madrid ( Manuel Mas ) i per tant cal decidir ràpidament qui ha d’ocupar aquesta plaça i a més cal que sigui un nom el suficient potent com per poder ocupar lloc de sortida ja que es preveu molt car l’obtenció d’aquest escó.

Davant d’això el nom que més s’escau és el de l’Esteve Terradas , home amb ample currículum en el partit , home d’aparell i que amb la seva ductilitat política , en especial en el camp de la negociació , pot ser acceptat amb facilitat per part del “ Comitè de selecció”.

Essent com és , home de partit , està clar que farà allò que el partit li demani , però jo no tinc tant clar que la seva aspiració estigui en ocupar una cadira en el Parlament , sense moltes possibilitats d’actuació directa , ja que les perspectives son les que son . És per això que jo no descartaria pas una jugada sibil·lina digne del millor billar a tres bandes com podria ser la designació de J.A.Baron com a representant mataroní en les llistes del parlament de Catalunya.

És cert que Baron no és de la corda de Navarro, però forma part del poder municipalista , ha tingut responsabilitats a la Diputació i és un polític amb la suficient experiència i saviesa com per poder actuar de manera brillant en el Parlament , especialment en camps com el del Medi Ambient , amb ben pocs especialistes en el camp polític.

A més , l’elecció de Baron produiria una concatenació de fets que alliberarien molt el camí polític del nou comitè executiu del PSC local que ha de començar a prendre decisions prèvies per al futur  de les municipals.

Per Baron l’elecció seria un reconeixement i un premi al seu treball , encara que algú ho pugui entendre com la tradicional patada cap amunt. La seva elecció comportaria el seu abandó com a cap de l’oposició a l’Ajuntament , lloc que passaria a ocupar Consol Prados que esdevindria di facto en la gran aspirant ( sense competència ) a ser cap de llista per les properes municipals , cosa que complau a l’executiva local que no vol que Baron repeteixi , però que sap perfectament que Consol Prados mai agafaria el relleu en contra del desig de Baron.

Però a més el salt de Baron permetria accelerar les converses per a instal·lar la sociovergència a Mataró, seguint les passes comarcals de llocs com Premià i Arenys . Una sociovergència que complauria a la ciutat vista l’absoluta incapacitat que demostra CiU per manar en solitari i que sempre ha tingut com a punt més conflictiu de les converses, l’animadversió manifesta que mantenen Mora i Baron. 

Les dimissions dels homes de confiança del govern ha accentuat la debilitat del mateix i ha permès el retomar les converses per un pacte de Govern , que avui per avui està encara molt verd , però que a bon segur una decisió com la de Baron parlamentari  acceleraria i es podria dur a terme passades les eleccions.

Com veuen una magnífica història d’aquelles de política rere bambalines , política florentina que diria Bassas, i que ves a saber si no és certa , però si no ho és, al menys haurem de reconèixer que és ben possible.

Allò de, se non è vero, è ben trovato.