Avui ha estat presentada
públicament la nova edició de la Biennal Torres García, a bon segur l’esdeveniment
pictòric més important que se celebra en
la nostra ciutat i que en aquest ja proper 2013 assolirà la seva cinquena
edició.
La presentació a la que un no ha pogut
acudir malgrat estar convidat (òbviament per la Sant Lluc i no pas per l’IMAC)
, en raó de celebrar-se en un horari absolutament feiner, ha tingut lloc a Ca l’Arenas
encara que a priori estava previst celebrar-se a la Casa Gran. Un canvi que s’agraeix
ja que al vell casalot del carrer Argentona ja li pertoca de tant en tant poder
ensumar alguna alegria pictòrica i deixar de pensar en la seva desgràcia, que l’ha
convertit en un element espoliat tant a l’art com als artistes de la ciutat ,
no acomplint-se cap dels compromisos exigits per Jordi Arenas en la seva cessió
testamentaria.
Però deixant de costat l’oportú
apunt recordatori de la malifeta municipal envers la plàstica , aquest tret de
sortida de la biennal és una gratíssima notícia . Ho és ja que no estan els temps
per a moltes festes , i menys culturals. La Biennal , suportada per una
organització exquisida per part de la gent del sant Lluc, als que devem
agraïment etern , tenia com a suports fonamentals , tant a l’Ajuntament com a
la Caixa Laietana , amb l’afegitó d’un grup d’espònsors comercials diversos- Un
conjunt , afeblit quan no desaparegut per la crisi el que podia fer pensar que
no es podria assolir el pressupost de l’esdeveniment.
Sortosament tant la
tenacitat dels organitzadors com la intel·ligència dels col·laboradors , amb l’Ajuntament
al davant , ha fet possible que ara tinguem el gran plaer de veure com la
Torres Garcia tira endavant, i a més a més amb unes perspectives més que
interessants.
I aixi ho diem ja que la gens anomenada crisi ha produït un fenomen
de gran participació i de bona qualitat ja que l’esquer econòmic és
suficientment atractiu com per que molts artistes d’alta qualitat i nivell , que
abans no s’acostaven als concursos , ara ho fan en el somni del premi que salvi
uns mesos , fet del que s’estan aprofitant ja els diversos concursos convocats
darrerament.
Nosaltres però voldríem fer una
crida llarga i intensa als artistes locals i comarcals a prendre-hi part. Ja
sabem tots que a molts d’ells no els crida l’atenció per por de no ser acceptat (
una no selecció que queda sempre en el silenci més absolut amb l’ètica , extremada al màxim per part de l’organització) , o per ser
superat per altra artista local en el barem de premis. Circumstàncies les dues
tan absurdes com estúpides.
Crec sincerament però que la Biennal és
com un “First” que s’ofereix gentilment als artistes. Ser seleccionat hauria de
ser considerat un èxit absolut , i no ser-ho no hauria de ser vist mai com un
fracàs i sí com la sort d’haver pogut experimentar en la creació d’un treball
de la suficient qualitat com per assolir l’èxit de la selecció.
Sigui com sigui , la Biennal Torres
García ja està aquí , fet del que ens hem d’alegrar i molt.
Felicitats gent del Sant Lluc i
felicitats Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada