divendres, de novembre 23, 2012

ALEA JACTA EST




Queda molt poca estona per les dotze i comenci així aquesta , per a mi , absurda i incomprensible jornada , mal dita de reflexió. Com no fos que els propis polítics la inventessin per a tal de descansar al menys un dia abans de l’espetec final, és una jornada sense sentit ja que tot el pescat està venut. I si en queden restes per vendre , potser seria molt millor fer , a l’estil americà, recerca del vot fins el darrer moment , fins la porta de les urnes , pròpiament dita.

Hom coincideix en les travesses per els resultats finals. Aclaparadora victòria de CiU , sense assolir la majoria absoluta i gran patacada del PSc que pot arribar a ser la quarta força , superat per PPC i ERC, mentre quasi sent en el clatell l’alè de ICV. En la cua hom parla de l’ascens de Ciutadans i de a probable aparició de la CUP en detriment de SI. Uns resultats que d’acomplir-se plantegen un nou i atractiu mapa polític català i que haurà de provocar un variat joc de bastons.

A priori , fracàs de Mas , tot i guanyar ; fracàs d’Alícia Sánchez Camacho; èxit de Joan Herrera i triomf absolut d’Oriol Junqueras , que amb el seu fer s’ha guanyat l’apreci dels seus i el respecte de la resta , amb una campanya serena, il·lustrativa , quasi profesoral , que li fa albirar un excel·lent futur si és prou intel·ligent i no cau sota les urpes de CiU  en el seu desig de la independència.

Però és clar que jo, que em sento socialista d’ànima i de cor, em fa patir  i molt, el meu partit ( PSc) al que no penso votar ( he dit per activa i per passiva que ho faré en blanc). Algú em pot dir , i no sense raó, que menys parlar i més recolzar amb el vot en moments difícils com aquest , però està clar que l’actual PSc ( espanyolitzat fins la medul·la i fins i tot anti catalanista a vegades ) no és ni el meu PSc ni el PSc de tants catalans que l’hem recolzat i hem estat al seu costat de sempre. No em considero per res infidel al PSc (no voto a cap altre) i crec sincerament que el PSc sí que ens ha estat infidel als catalanistes als que ens ha menystingut i ha passat absolutament de nosaltres  a la recerca del vot espanyolista del cinturó roig , en un desig de salvar la cara , o potser seria millor dir el cul , amb uns resultats que en res ajuden a Catalunya , ans la sotmeten a una paramètrica que ningú desitja.

Un PSc que tocarà fondo i del que espero la mateixa nit del diumenge , o si no a més tardar el dilluns al matí, una assumpció de responsabilitats  que hauria de significar l’absoluta dimissió de tot el grup d’espanyolistes irresponsables que ens ha portat a aquest atzucac, dels que espero no siguin tan cínics com per dir les maleïdes frases de “ hem escoltat la veu del descontent del poble i en prenem nota” , per què us ben juro que de sentir-les mai més sortirà de mi un vot dedicat a aquests polítics.

Però crec que després d’aquestes eleccions caldrà fer  també una profunda reflexió a nivell local , vista la pèssima i patètica campanya duta a terme. I caldrà fer-ho ja que , encara que semblin lluny , les municipals estan aquí, i front la més que probable febre soberanista , el nivell espanyolista i anticatalanista de l’actual poder del PSC , pot portar al fracàs més absolut.

Però temps hi haurà per parlar-ne. De moment sols fer un darrer apunt . Com és possible arribar tant baix en la cloenda de campanya? . Les fotos aparegudes en el facebook ( una d'elles és la que encapçala el post ) son la demostració més fefaent de que ni l’actual PSc té cap mena de sentit ni de país ,ni del lloc on està, ni , el que és pitjor , té mirada de futur i s’ancora en un passat en el que mai tornarem a viure.

Demà donsc a reflexionar i diumenge tots a vota en consciència . Que dilluns serà un altre dia en el que de nou haurem de tocar de peus a terra i seguir lluitant per nosaltres i per el nostre país , cadascun des del seu lloc i les seves responsabilitats.

Que tinguis sort Catalunya !!!