ALBERT ALÍS A LA NAU

En el darrer post us convidàvem a la conferencia que l’Albert Alís anava a celebrar a la Nau Gaudí, tot tancant el primer any de conferències celebrades en l’àmbit dels “Dijous a la Nau” . Era una convidada molt fervent tot presumint l’interès que podia tenir la xerrada. Un presagi que es va acomplir de manera absoluta.

L’Albert Alís va partir de les semblances i les coincidències que es poden apreciar en les obres dels artistes i es va preguntar per l'origen d'aquestes reminiscències: “aquestes influències, són casuals? són buscades? es tracta de còpies? afecten a la creativitat? i a l’originalitat?”.

Tot fent un recorregut per l'origen i la utilitat de la còpia, l'aprenentatge de l'ofici de pintor, la necessària rivalitat entre artistes i les possibles influències entre ells –“ja sigui per mestratge, per proximitat territorial, conceptual o bé de propòsit”-, es va qüestionar l’originalitat, i va fer un elogi del préstec que descriu com “allò que un artista pren d'un altre, ja sigui un concepte, una solució tècnica o compositiva, una idea o bé qualsevol altre element”.

Alís va opinar també que el préstec “és una cosa comuna” i va advertir que “com tot préstec, cal retornar-lo, i que els veritables artistes el retornen a l'Art amb interessos.” La seva disquisició va cloure amb la idea de què “per als artistes de debò, tota influència és positiva, i que més que no pas l’originalitat, el que veritablement compta, i que hem d'exigir als artistes, és l'autenticitat."

Una conferència magnífica , molt treballada i perfectament explicitada que va captar l’atenció absoluta de tots els presents tant per la seva qualitat com per les reflexions que proposava que  a bon segur han estat punt de meditació creativa per a molts.

Una conferència emmarcada dins la temàtica “Un artista en comenta un altre”, que juntament amb “Gaudí arquitecte” i “La ciutat i la història de l’art”, ha conformat els tres grans apartats de reflexió i de debat del cicle de conferències que la Nau Gaudí ha allotjat des del mes de febrer de 2012, i que, crec jo,  s’ha realitzat amb tot èxit , encara que pugui ser aquesta una opinió interessada en esser un , art i part. Però sigui com sigui , la mitjana de públic assistent a les diverses xerrades ha estat de 77 persones , xifra a considerar de manera ben positiva , vistes les dades habituals en actes d’ aquest tipus.

Una xifra però que a mi personalment em deixa amb un petit regust amarg ja que la resposta dels artistes mataronins no ha estat ni de bon tros la que desitjaríem i caldria esperar. No deixa de ser lamentable que els veritables protagonistes de l’art donin l’esquena a actes com aquests que permeten donar rellevància a l’activitat creativa , en especial la plàstica , que tan deixada de la mà de Déu està per els nostres verals.