REFLEXIONS A CORRE CUITA EN NIT ELECTORAL

Quatre guanyadors a les eleccions: CiU , ja que les ha guanyat. ERC per el seu gran salt, quantitatiu i molt especialment, qualitatiu. Ciutadans per aglutinar el vot del cabreig , con ho va fer PxC a les municipals de Mataró o UPyD a les generals. I finalment , el PSOE que ha arrenglerat als seus votants espanyolistes i ha salvat els mobles a Navarro.

Tres grans perdedors a les eleccions. Per damunt de tot CiU , amb una patacada històrica que li capgira tota la seva estructura. Els votants han decidit que si calia votar independència el millor era fer-ho amb els defensors originals i no amb els succedanis / ligth. L'altra gran perdedor ha estat el PSC , i no ho dic tan sols per el nombre de vots i sí per la desaparició absoluta del gen catalanista , substituït per una dominància absoluta de l'espanyolisme més ranci. I en tercer lloc SI , la desaparició del qual és un veritable favor al país i a les formes socials i democràtiques. López Tena, Uriel Beltran , i la lamentable portaveu avui a TV3 han demostrat que estan al mateix nivell d'intolerància que PxC.

Com a votant socialista de fa molts anys , encara que hagi votant en blanc avui , les imatges de la seu del PSC amb Montilla, Corbacho, Chacón , Bustos i demés patuleia espanyolista xarrupant càmera , feia basques a qualsevol socialista català, avui més orfe que mai de grup polític en el que aixoplugar-se.

Per ètica política , és a dir , ser conseqüent amb la resposta del poble amb les propostes presentades en la campanya electoral , aquesta nit Artur Mas i Pere Navarro haurien de dimitir de manera immediata i sense possibilitat de marxa enrere.
Mas ha perdut la gens menyspreable xifra d'un 19.35% de diputats , quan va convocar les eleccions per assolir una majoria absoluta. Fracàs més evident impossible.
Pere Navarro ha perdut un 28.57% de diputats i encara somriu ja que creu que ha salvat els mobles , dons les perspectives semblaven molt pitjors.
Que Mas i Navarro continuïn al front dels seus partits demostra que el que domina l'aparell del poder segueix sempre endavant encara que el poble els hi doni l'esquena, el que és un flac favor a la democràcia i una escopinada en tota la cara al ciutadà que ha decidit retirar-li la seva confiança.

Que Alícia Romero sigui diputada al Parlament gràcies al poder del partit a Mataró, ja que la necessita per enfrontar-se i derrotar a Baron en les primàries i que Laia Bonet es quedi fora, és la demostració més fefaent que en els partits la vàlua personal està sempre per sota de les capacitats i sotmesa als interessos dels respectius aparells. A Mataró ho hem vist ben clar amb Carlos Fernández , Ana Barrera i Xesco Gomar.