REFLEXIONS VARIES AL "MAS STYLE"

Avui apareixen en tots els diaris les darreres enquestes electorals per culpa de l’estúpida llei que impedeix fer-ne públiques d’altres en el decurs de la darrera setmana, encara que espero que “El Periódico” torni a saltar-se el concepte mitjançant l’aixopluc del germà “El Periòdic d’Andorra”. Unes enquestes que amb les corresponents prevencions , - tots recordem el recent cas d’Obama , guanyador de pallissa quan es preveia un empat tècnic -, cal analitzar.

Els resultats de les mateixes son sabuts de tots. CiU guanya però sense aconseguir els seus objectius d’una majoria absoluta i fins i tot en algun cas es parla de pèrdua de vots i escons. El PSc cau a la misèria i pot ser depassat per el PP i per la pujant ERC , amb les que es conforma un veritable empat tècnic. Pugen ICV i Ciutadans , mentre que la CUP sembla deixar fora a SI , fet que a mi personalment em complau molt.

Uns resultats que poden , de confirmar-se , fer que el gran guanyador amb molta avantatge sigui alhora el gran derrotat ( a nivell de fracàs absolut ) el que hauria d’obligar a Mas a oblidar-se d’aquest paper de Messies que ens porta a la terra promesa , en la que tant bé es troba ja que jo crec que Mas , com tants d’altres polítics , ha acabat essent atrapat per la seva pròpia caricatura, i ara ja és més Mas ( Bruno Oró) que no pas el xicotot de les aigües de Vilassar.

És difícil trobar en la història recent algun polític més messiànic que Mas. I jo, que voleu que us digui, desconfio molt dels messianismes. I més quan s'arriba al mateix mitjançant una conversió espectacular i aquesta fatxenda serveix per amagar la inutilitat de la política que ha dut a terme d'ençà que és al poder , el que el converteix en el pitjor president de la recent història de la Generalitat . A les dades , i no a les excuses , em remeto.

Unes dades que serveixen per fer brollar les pertinents excuses , de mal pagador és clar ,i que és quan de nou apareix el complex de màrtir tan habitual a Convergència , amb tota la història de El Mundo i els diners a Suïssa i altres paradisos fiscals.

Convergència , com tots els partits , té molts draps bruts amagats sota l’estora i a les golfes. Com que ha manat ( i mamat ) molt, en té més que els altres , i tots sabem que el famós 3% de Pasqual Maragall no era una maragallada , ni una rebequeria de qui ja n’estava fart de rebre lliçons d’ètica de part dels que no en tenien.

Ara de nou Mas i CiU retomen la seva gran habilitat per liar la troca i convertir-se en víctima quan a bon segur és culpable. Però sigui com sigui , em sembla molt bé querellar-se contra "El Mundo" dons estic convençut de la falsedat de la notícia , però m'emprenya , i molt, parlar de nou del cas "Banca Catalana", tot relligant-lo, i presentant-lo sols com un cas de persecució política quan hom sap que Banca Catalana va ser una veritable estafa que podríem qualificar com "patriòtica".

Va ser una mena de preferents amb l'esquer de Catalunya , de la que van sortir arruïnats molts petits estalviadors catalans, mentre la burgesia catalana s'enriquia amb préstecs industrials a baix cost , quan no cost zero.

Un tema el de Banca Catalana en que fàcil és fer-ne una altra lectura i dir que el que si va ser una acció política va ser la sentència dons era el que es precisava per refer l’ordre general que l’estat precisava. 

O és que vaig errat?.