CA L’ARENAS. SEGON TORN

De fa ja uns quants dies , exactament des de una setmana abans de Nadal, que Ca l’Arenas presenta el segon torn d’exposicions d’aquesta temporada establerta sota l’eix de l’art i la guerra.
Sabedor de que en general les exposicions del desaprofitat casalot del carrer Argentona presenten un més escàs atractiu , res em motivava a la visita, però les que jo dic “obligacions professionals” em van portar a la visita i he de dir que si be no anava errat en general en respecte al nivell de les mateixes , he d’afirmar que l’exposició corresponent als germans Arenas és de les més interessants que en el seu entorn s’han realitzat.






















No cal ni gastar unes poques ratlles en relació a l’efecte “parabellum”, ridículament vergonyós, mentre que en el que pertoca a la sala 1 , dedicada a les “ Històries anònimes . Vivències de salvaguarda del patrimoni artístic a Olot. 1936” , un s’ha de preguntar on dimoni està l’interès de la mateixa , fora de fer evident de qui s’ha pres la idea per copiar-la i donar com a resultat l’exposició actual de la sala Principal.

Quatre plafons de text amb unes petites fotografies , parlant d’un indret i d’uns noms que pocs coneixen , per explicar que a Olot és va fer el mateix que a tants llocs , Mataró inclòs , i presentant el petit afegitó del fragment malmès de “L’enterrament de Sant Franc” com únic element artístic que pot cridar l’atenció, és una vegada més la demostració de la ganduleria crònica del Museu , que a bon segur pensa que total, per els quatre que visiten l’exposició, tant si val i tot si val.

No succeeix el mateix en la sala dedicada ala germans Arenas , en que sota el títol de “L’Aprenentatge, 1936-1939” , es presenten una desena d’obres dels dos germans que corresponen a treballs que pertanyen a la seva part d’aprenentatge ja que malgrat l’esclat de la guerra , l’Escola d’Arts i Oficis i de la mà de Rafael Estrany va mantenir en la mesura del possible la seva activitat educativa.






















Ens trobem dons amb treballs iniciàtics amb totes les característiques que aquestes obres comporten. És a dir que al costat de les lògiques mancances de creadors novells i per tant amb limitacions de tot tipus , apareix un tret engrescador , una gosadia important per l’edat i el moment , i el que potser és més important , comencen a ensumar-se les característiques peculiars i personals de cada germà.

Així en el que pertoca a Jaume , ja s’observa la seva predilecció envers la tècnica de l’aquarel·la , que ja la treballa , no a l’estil clàssic i de principiant com seria seguir el tarannà del dibuix aquarel·lat , amb un bon entramat de dibuix com a fonament , per fer-ho ja “ a pel” , amb tota llibertant, aconseguint resultats ben atrevits com ho és el treball que acompanya aquest escrit.

Circumstàncies parelles es presenten en el cas d’en Jordi Arenas que sorprèn amb un treball que a bon segur ell consideraria inacabat , com ho són aquests nens jugant a la platja , molt del concepte del mestre Rafael Estrany , o un molt més treballat oli “Escena de platja” on apareixen ja elements que després de la seva evolució esdevindran ben característics de la seva pintura.

Una petita mostra , tastet com quasi totes les de Ca l’Arenas , que serveix per veure el naixement dels dos germans artistes, i com ja en aquestes primeres passes començaven a intuir-se aquells elements que després serien essencials en el seu fer.

(Aquest segon torn d’exposicions de Ca l’Arenas romandrà obert fins el proper 21 de març)

PER TENIR EN COMPTE

Qui més qui menys ha vist aquests dies les imatges del nou aeroport inaugurat a Lleida , justament a Alguaire. Son imatges que captiven per l’originalitat del tractament de la coberta de l’edifici del mateix , especialment visible en tota la frontal de la torre de control. Els verds i terrosos jugant entre si , amb aquest paral·lelisme amb les terres del costat i el caire agrícola de l’entorn , serveixen per reduir molt el que hauria pogut ser un impacte visual destraler.

Dons bé , els responsables arquitectònics d’aquest aeroport son l’equip d’arquitectes b720 , que son els que han realitzat el projecte del Museu Bassat quan es dugui a terme en el seu emplaçament definitiu a la farinera Ylla i Aliberch , el que demostra el seu nivell de qualitat i de respecte a l’entorn , fets ambdós que espero agrairem en la seu definitiva , tal i com es va poder observar en el projecte que va presentar en la xerrada pública del passat juny , amb motiu del 25 aniversari del Capgròs.