El passat dia 31 de desembre acabava la concessió de Can Xalant atorgada fa quatre anys mitjançant l’amanit concurs públic que donà les claus i el duro de la vella masia a la gent d’ACM.
Han passat quatre anys. Al seu entendre ho han fet molt bé . El cert és que no han enganyat ningú. Van presentar un projecte partidista i del que ben poc s’aprofitaria la ciutat de Mataró i l’han seguit fil per randa , alhora que aprofitant el mateix sectari camí amb el que guanyaren dret d’ús i abús , han anat estirant d’aquí i d’allà, sempre amb benefici propi i perjudicant a una ciutat que li ha dedicat la part més gran sucosa del pressupost anyal destinat a Cultura.
El concurs era per dos anys amb possibilitat de renovació fins a quatre anys , moment en que acabava el conveni i era obligat un nou concurs al que podien tornar a presentar-se.
Han passat quatre anys i el nou concurs no s’ha realitzat, per raons que ja hem explicat en altres post, amb el que a hores d’ara Can Xalant hauria d’estar tancat i barrat, en espera de la nova concessió.
Un tancament sense possibilitat de prorroga ja que al ser clarament un servei limitat en el temps , els concessionaris no poden establir cap mena de relació contractual amb ningú , que depassi el temps límit de la concessió. Un element lògic , que per altra part la gent de Can Xalant s’ha passat per l’engonal , establint convenis per un temps superior amb la mateixa Generalitat i altres entitats, com a hores d'ara s'explicita en el weeb del centre.
S’ha acabat el temps i per molt que hem indagat ningú en sap res. En el weeb municipal ni noticia , el Consell Rector de l’IMAC no en té ni idea. Els partits polítics idem, eadem, idem. Fins i tot en el weeb del propi centre , la vida segueix igual. I el poble , dons com sempre , que el donguin.
No he tingut pas ganes d’acostar-me per la vella Masia per veure com estava la cosa. Ni ho he fet , ni ho faré, ja que crec que és obligació del Govern municipal explicar clarament quina és la situació real , actual i futura, i més quan aquest servei segueix menjant-se el bo i el millor del cada vegada més escarransit pastis cultural local.
Però qualsevol explicació que no passi per l’obligat impasse del tancament , fins la convocatòria del nou concurs , serà una nova acció de clar afavoriment envers el grup que fins ara l’ha dirigit , alhora que serà una acció de molt dubtosa legalitat i que hauria de ser recorreguda per qualsevol partit polític desitjós de la més absoluta legalitat i neutralitat en aquest tipus de concessions.
I per damunt de tot cal explicar públicament , el que i el com. Aquesta és la transparència que exigim els ciutadans i que tantes vegades es nega des de la Casa Gran, i ja no diguem, a Beneficència.
Mentre, per a mi la definició de qui en aquestes condicions es mantingui a Can Xalant, simplement pot ser la d’okupa, amb tot el de pejoratiu que implica l’expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada