MATARÓ 2010

Encara que volia, no vaig poder assistir a l’acte de Baron a Can Palauet , en el que l’alcalde anava a explicitar les seves prioritats per aquest any. Per les xarxes socials veig que l’èxit va ser total , fet del que em congratulo , però que alhora em produeix un neguit , ja que com a ciutadà no crec hagi d’assabentar-me dels projectes de ciutat per un acte de partit , quan el natural seria mitjançant un discurs obert a tota la ciutadania . Però ja sabem que masses vegades els partits confonen els termes.

Llegeixo el discurs en el blog de Baron i em sembla un bon discurs, i alhora , de dur-se a terme , em sembla un bon projecte, però també he de dir que el veig ple de bones intencions , desitjos i il·lusions però que en canvi no veig els camins , - que en cap moment ni explica ni explicita- , per aconseguir arribar a la meta.

Uns camins que precisen obligatòriament d’uns bons directors per poder-los executar amb encert. I aquí de nou topem amb la realitat d’un equip de govern fluix i de poc nivell, incapaç de totes totes, de ni tan sols començar-los a desenvolupar, el que ens porta a que l’acte de Baron , amb aquesta nova estètica de moda envoltant al celebrant , molt a l’estil de les misses joves post-conciliars , a bon segur quedarà en un desig de bones intencions que difícilment s'aconseguiran dur a terme.

I en el discurs, com no, cal deturar-se en la manca de propostes culturals. Sols es parla d’ella com exemple de col·laboració amb el teixit social. I surten els noms de la Fundació Vilaseca ( museu gènere de punt ) , Fundació Carme i Lluís Basast ( museu Bassat ) i companyia Trànsit ( nau de Can Gassol ) . Ni una sola idea pròpia , ni un sols projecte municipal.

Com sempre la cultura és per el PSC de Mataró, la darrera i més inútil de les “maries” .

MUSEU BASSAT

Justament la causa de la meva no presència a l’acte va ser el fet de que el que havia de ser una trobada de cinc minuts, es va convertir en una llarga i interessant xerrada que va depassar amplament l’hora de durada.

El passat dijous vaig apropar-me a la Fundació Bassat per a tal de lliurar uns catàlegs de l’exposició Opisso per a la seva biblioteca documental. Coincidia amb la seva directora Núria Poch i al cap de poc acudia Lluís Bassat.

Opisso va ser el primer tema de la xerrada , i agraeixo molt les felicitacions rebudes per l’exposició i el catàleg, però ràpidament la conversa va derivar envers el futur del projectat Museu Bassat.
Per tractar-se d’una conversa de caire privat no explicitaré res del que allà es va parlar , però si que cal fer esment en que era fàcil detectar un cert i intens desencís en l’estat de la qüestió. En aquest constant aparèixer en boca dels mandataris municipals, el nom del museu com a esquer de futur , però que en canvi tot estigui massa en standby i que qualsevol pas endavant costi molt i que el futur es vegi llunyà i bromós.

Existeix plena consciència de que els moments no son dolços ans el contrari , però jo diria que existeix el pensament que justament en aquests moments és quan cal apostar més que mai en el futur, i que en aquesta aposta el Museu Bassat ha de tenir un paper molt més preponderant del que actualment sembla disposar.

Un tema aquest del Museu Bassat que be faria el Govern de greixar i reactivar en la realitat, no fos cas que ....