RIERA 48 , TENIM UN PROBLEMA

O potser millor dit, tenim forces problemes. Alguns son els habituals del dia a dia , però altres son afegits i caldria filar prim en la seva resolució no fos cas que en quedés tocada la ciutat.


PROBLEMA 1 .- CAN FÀBREGAS




El primer problema és , com no, el de la imputació de l’alcalde Baron , juntament amb Bassas i la lletrada municipal , al respecte de l’affaire Can Fàbregas.

No he parlat gaire del tema de can Fàbregas , però el que he dit penso que sempre ha intentat ser clar i contundent. El tema de can Fàbregas és el típic i tòpic cas de feina de desgast municipal partint d‘un punt que no se sustenta per cap costat. Patrimonialment parlant , l’interés de la fàbrica era com element històric /sociològic / industrial. I dic era , ja que la vàlua podia haver estat en el moment del cessament de les seves activitats. Passats uns anys , malmesa i retocada , el valor patrimonial de la mateixa esdevenia relatiu, és a dir en comparança amb altres edificis de caire parell. Una comparança que ho diu tot clar.

La resta és una política de desgast d’aquells que dient-se d’esquerres són els senyors de tota la vida que volen manar per aprofitar-se ,- i els cognoms Manté o Borrás en son paradigma- , per mantenir el seu estatus de pijos- progrés que tant de mal fa a la ciutat , - els casos Cruïlla o la gestió de les Tres Roques en son exemples ben actuals -, no deixant caminar a la ciutat per altres verals que no siguin aquells que han pontificat i beneït amb el seu suport.

Jo vull ara i aquí donar el meu suport absolut a l’alcalde Baron. Vaig ser signant de la plataforma de suport a la seva candidatura i vaig recolzar-lo personalment ja que creia , i crec , en la seva vàlua com alcalde , llastrada evidentment per un llastimós equip que com dic sempre no voldríem ni per junta de l’escala.
És ben cert que la seva actuació en l’actual legislatura m’ha decebut profundament , començant per la seva actuació en el tema del Fons d’Art , tot permeten el seu assassinat per part de Penedès i Noè, sense moure un dit encara que fos un punt del pacte de Govern i que curiosament tots els partits polítics el tinguessin en el seu programa electoral.

Però aquesta decepció, fonamentada també en altres actituds , no m’impedeix estar absolutament convençut de que Baron ha actuat sempre en la legalitat més absoluta. Que la seva actitud ha estat del tot neta , que la seva postura ha estat en el convenciment de que era el millor per a la ciutat , no aconseguint cap benefici personal de la mateixa i que per tant , mal els hi pesi a la gent de la plataforma , tota la història sols té un final possible , que és de la seva absoluta innocència.

Però és calr que hi ha molta més merda al darrera. Si en voleu llegir un anàlisi del tot lúcid , acosteu-vos a “Coses meves”. El blog de Joan Salicrú ( www.joansalicru.blogspot.com ) on trobareu el millor anàlisi d’aquest farregós tema. Un anàlisi en aquest retorn a la temàtica política local, que tant enyoràvem i reclamàvem, i de la que ens "amenaça" amb el retorn del blog “Riera 48” dedicat a la casa Gran.

Una opinió política local , assenyada i ben contrastada , que tots trobàvem a faltar i que ara joiosament recuperem.

DOS.- AUDIÈNCIA PÚBLICA

Tal i com està muntada la participació pública en la vida municipal , l’Audiència Pública n’és el seu punt central. Si aquesta assoleix un nivell de fracàs tan absolut ,com en l’edició d’enguany que ha tingut de ser suspesa per manca de participació, el fet té un lectura directa inapel·lable: Fracàs absolut del regidor de Participació Ciutadana ( Carlos Fernández) que hauria d’assumir les responsabilitats polítiques corresponents.

Joan Antoni Baron feia un excel·lent anàlisi en el seu blog , just el mateix dia de la debacle. Les reflexions eren del tot acurades , però no volia posar el dit a la llaga i fugia d’estudi amb generalitats. Un estudi en que cal separar en dos parts ben diferenciades : el del ciutadà en particular i les associacions de veïns.

Aquest darrer és el més curiós. Les associacions de veïns han estat de sempre uns elements altament polititzats. Ho saben abastament els partits , en especial els d’esquerres , que han apostat per el seu domini mitjançant militants als que fàcilment han premiat amb llocs electorals, i d’això en Carlos Fernández en sap més que ningú.
Que passa quan en arribar una audiència pública , les associacions ,dominades per gent del PSC i ICV , partits que curiosament formen part del govern , decideixen passar per alt la cita?. Ja sabem que les associacions de veïns han estat durant molt de temps un contragovern i que justament han perdut el respecte dels ciutadans quan justament els seus dirigents “s’han vengut” justament al govern al que calia exigir. És per això que la seva absència és un senyal massa evident de la discordança , o potser millor dit , de l’asincronia , entre els ciutadans i aquells que els dirigeixen , o potser , tan sols manen, que no governen?.

En el cas dels particulars està dit tot de vell antuvi. El convenciment de que les aportacions particulars de res serveixen i de que el peix està del tot vengut abans d’arribar a la parada , porten al passotisme obligat , malgrat l’interès personal que existeix , encara que latent , en el pensament de molts ciutadans.

I per deixar-ho clar , un es posa com exemple. Aquesta primavera s’acompliran 35 anys treballant per la cultura local en el camp de l’art. Mai ningú s’ha dirigit a mi per preguntar la meva opinió al voltant de l’art local, del que alguna cosa sé, i com podria establir-se unes línies de treball per a potenciar el seu present i reafirmar el seu futur, en relació a ales activitats a dur a terme en el PAM de qualsevol any. Sols en acostar-se les eleccions , els polítics han tingut algun gest per afegir propostes en el programa electoral, en la certesa per part seva , de que no existia cap intenció ni de dur-les a terme , ni de tan sols examinar-les.

Amb aquesta vímets es va teixint la realitat que explota com la d’enguany, i que provoca el dolor i la necessitat d’obligades reflexions.
I al final succeeix el pitjor , han de reflexionar al voltant de tants i tants temes que ni els hi queda temps per governar , ni empenta per reflexionar.