dimarts, de gener 12, 2010

DE TOROS I MATARÓ

La meva dedicació a altres menesters no em va permetre dir la meva al voltant del tema de la possibilitat prohibicionista de les curses de toros en el nostre país. No faré defensa de la meva postura que sí dic que va per la llibertat absoluta de que hi hagin “corrides” de toros i que hi vagi qui vulgui , i qui no, no hi vagi , tot afegint que un està entre aquests darrers.
Dic que no faré defensa ja que Joan Safont amb el seu magnífic escrit “El toro i la llibertat” del 17 del passat mes de desembre, i que podeu trobar en el seu blog ( La vida en un blog), entre els escrits de “societat” , ho deixava tot tan clar que seria impossible afegir algun altre raonament.


Soc dels convençuts que al costat dels defensors dels animals , s’ha afegit al carro molta gent per fer front a l’anomenada “fiesta nacional” , justament per el que pot representar tal definició. Seria bo que aquesta gent llegís l’article que publica “El País Semanal” d’aquest diumenge amb el títol de “ Cuando Barcelona tenía Cartel” , en el que es fa un repàs històric a la vigència històrica de les curses de toros amb un inici tan llunyà com el de 1387 , organitzat per el rei Joan I i fins arribar a avui en dia, amb curiositats històriques com les fotografies de Companys presidint un “festejo” a la llotja Real de la Maestranza de Sevilla , o les paraules de Pasqual Maragall que quan va lliurar la Medalla del mèrit artístic al Torero Joaquín Bernadó, va dir “Els que neguin la tradició taurina de Catalunya, desconeixen la seva història”.

Però de tot l’article el que més m’ha sorprès és que quan s’inaugura La Monumental ( 1914 ) s’afirma que per aquells temps la festa estava ben afermada a Catalunya i se celebraven curses a les places de Tortosa, Olot, Figueres, Camprodon , Tarragona i Mataró.
No estaria malament que en Manuel Cusachs que és qui millor toca el tema de la història local més propera ens pogués oferir cinc cèntims , - o més -, d’aquesta afecció taurina local que un desconeixia , encara que sí recordo de jovenet que en temps de fires durant no masses anys , es va muntar una plaça desmuntable en el camp ras del que ara és Nou Parc Central.

Mataró i els toros , una relació que estaria bé d’esbrinar.

CAN MINGUELL

Ahir la premsa ens explicava la visita d’obres de l’oficialitat al magníficament rehabilitat espai de Can Minguell. Un espai que hauria de ser veritable focus de radiació de capacitat creativa.


El projecte inicial de Can Minguell presentava una clara direccionalitat envers una estructura d’espais per a la creació essencialment plàstica ja que es considerava que la creació de tipus visual i contemporània ja quedava coberta amb l’oferta de Can Xalant. Uns espais de lloguer , amb unes característiques ben definides , com va quedar ben clar en les reunions presidides per Alícia Romero, Montse López i Ivan Pera, a qui els artistes convocats amb rara unanimitat , van establir unes premises fonamentals , que els regidors es van comprometre a dur a terme ja que les consideraven justes i correctes.

Ara , a l’hora de la veritat , i segons el document de premsa del weeb municipal, tot lligant amb el Tecnocampus, Can Minguell tindrà com a pla d’usos el següent :

Usos de la nau: centre de creació artística i audiovisual

La nau Minguell serà un futur centre de creació artística i audiovisual. La rehabilitació de Can Minguell permetrà donar a la ciutat d’un nou edifici obert a creadors, artistes i empreses intensives en creativitat. Espais de creació, formació i per a empreses del sector de les noves tecnologies són alguns dels àmbits que allotjarà la nau un cop rehabilitada. Can Minguell es convertirà en un centre de creació audiovisual, un node aglutinador de les empreses del sector així com d’artistes que fusionen l’art tradicional i les noves tendències en el desenvolupament de nous formats i continguts.

Un pla d’usos “divertit” en la seva definició ,- si algú l’entén que avisi-, amb puntualitzacions tan curioses com la de la fusió de l’art tradicional i les noves tendències en el desenvolupament de nous formats i continguts , que obliguen a dir allò dels germans Marx “ i un huevo duro”.

Sigui com sigui, queda força clar que els artistes plàstics mataronins han estat de nou esborrats d’un projecte de creació. Potser serà qüestió d’anar a cercar un bruixot per que trenqui aquest maleït encanteri que pesa sobre els mateixos. Encanteri que per el bé de tots esperem que no sigui “ mal d’ull” .

4 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Moltes gràcies Pere! Com sempre els elogis són exagerats. Bon any!

Ramon Bassas ha dit...

Pere
En Manuel Cusachs va esciure aquesta història a Capgròs a http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=3396

Pere-Màrtir ha dit...

En el Blog d'en Joan Safont ja he dit el que penso de torturar animals, encara que sigui tradició, cultura, art o el que vulguin els pro-taurins.

I aquest debat no va de Catalunya vs. Espanya com també ens volen vendre els pro-taurins...

簡單 ha dit...

人類最大的悲劇不是死亡,而是沒有掌握有意義的人生........................................