NIT DE REIS


(Aquarel·la d'Alfred Opisso que actualment s'exposa a l'exposició retrosectiva a la Caixa Laietana)

Que en la nit de la il·lusió aquesta arribi a tots, aconseguint allò que més desitgin.

Que els Reis siguin propicis per a l’art i els artistes mataronins i que aportin potència a la seva creació i senderi a tots aquells que han de permetre que aquesta arribi a tothom.

Bons Reis a tothom.

MATARÓ EN EL MAPA

Cada vegada que sentim parlar de l’exclusiva aposta municipal envers l’art contemporani , deixant abandonada qualsevol altra opció, hem d'escoltar que aquesta és l’única manera de que Mataró aparegui en el mapa cultural global.
Els resultats son a hores d’ara , molt pobres , però quan caldria treure pit i defensar el bo que s’ha fet , ( d’entre el que s’exposa d’art contemporani existeix un mínim percentatge de gran alçada) , no tenen ni la memòria per a recordar-ho.

Avui per exemple és notícia cultural de primera pàgina l’instal·lacio de Daniel Canogar que sobrevola l’atri públic del Justus Lipsius , seu del Consell de la UE a Brusel·les.

“ La obra de Canogar simboliza cómo encarará España la cultura comunitaria.
Que esta obra nos recuerde siempre que la cultura es imprescindible: imprescindible en nuestra vida y en nuestra tarea", ha resumido la ministra sobre la vídeo-instalación, que sobrevuela las cabezas de los visitantes del Justus Lispsius, con la esperanza de hacerles reflexionar sobre "el esfuerzo, riesgo y compromiso que exige la construcción de un proyecto paneuropeo".

Se trata del último proyecto creativo de Daniel Canogar (Madrid, 1964), una cúpula de cables eléctricos con diodos LED que se elevan por encima del público, formando una especie de alfombra electrónica.
Si se mira hacia el techo, se ven las imágenes de una multitud en movimiento: andando, corriendo, montando en bicicleta o tropezando, como si se tratara de "una metáfora de las profundas transformaciones que ha sufrido la UE", ha señalado el artista, también presente en la presentación.

Canogar dijo haber estado observando el continuo trasiego del público y de los eurodiputados en el enorme distribuidor que da paso a las distintas estancias del Consejo de Europa, y después quiso hacer un espejo que reflejara ese continuo movimiento.

La instalación está compuesta de una pantalla flexible de 33 metros de largo por 1,65 de ancho que adquiere la forma de un bucle situado a cuatro metros de altura, que se refleja en las paredes acristaladas del Justius Lipsius.”.

Aquest resum d’agència ens permet esbrinar la importància d’aquesta obra feta per un artista que va exposar a Mataró , de la mà de Martí Peran i Pilar Bonet a la sala d’exposicions de l’Ajuntament , - aquella saleta que es trobava tot entrant a mà dreta , en el cicle “Rera l’ull de vidre” , juntament amb Núria Canai i Erich Weiss. Era pel febrer de 1994.

Una exposició de la que us oferim una imatge del catàleg.

Recordar aquesta presència crec que seria una bona manera de defensar l’aposta que inicià el PMC i ara manté amb mà de ferro l’IMAC. Però el més trist és que a bon segur ni ells mateixos s’han assabentat del fet , o encara pitjor, potser ni tan sols recorden la presència del treball de Canogar a la nostra ciutat.

DISSABTES LLIURES. CARME PERIS

No volíem passar per alt , aquesta exposició que la gent del Sant Lluc presenta aquests dies a la sala de la Presó.

Carme Peris és una reconeguda il·lustradora que manté ferma la passió de la pintura , passió que desenvolupa com ella diu en els “dissabtes lliures”. Ara a la sala de la Presó ens ofereix mostroari d’aquests puntuals treballs caracteritzats per una netedat de concepció i desenvolupament , ben arrelat al concepte d’Il·lustració que practica l’artista.

I aquí és on es presenta el clar dilema. La il·lustració no és pel general element essencial i sí complement. Per tant està sotmesa i limitada a les característiques del concepte , espai o lectura a la que va destinada. Però en canvi la pintura de per se no està sotmesa a aquesta dependència i per tant s’estableix en la llibertat i naturalitat.

Un dilema al que encara no troba resposta l’artista amb unes obres poc lliures i massa embolcallades per un destí explicatiu que en aquest cas no s’escau.

És per això que la mostra de Carme Peris és agradable, amb demostració d’evidents recursos tècnics i amb una dosi de jovialitat , frescor i alegria que s’agraeixen , però creiem que s’ha d’anar un xic més enllà. Al nostre entendre l'artista hauria de presentar-se nous reptes , a voltes tan simples com el d’enfrontar-se a mides superiors , o més complexes com intentar anar més enllà del camí descriptiu i explicatiu per cercar una comunicació més directa estaberta en la passió del que veu, del que pinta , del que sent, i molt especialment del que vol trametre.

A hores d’ara Carme Peris és una bona il·lustradora i una acurada pintora , però li manca fer el salt endavant que fàcil li serà amb convenciment interior , ja que té prou bona peça al teler com per anar endavant amb solvència i qualitat.

CAVALCADA DE REIS

Després de forces anys d'absència he acudit de nou a la crida de la cavalcada de Reis i el resultat ha estat del tot decebedor.

Aguanten força bé els elements de sempre , per més coneguts que siguin de tots i als que caldria algún afegitó de nou , però la resta , encarnada en aquesta voluntat de participació popular sense el criteri d'una mínima exigència de nivell i qualitat, degrada a la desfilada a uns límits als que una ciutat com Mataró , mai hauria de baixar.

Si a més afegim que enguany era evident la descordinació general de la rua, tot quedava d'un to "cutre / salsichero" que cal superar ràpidament.

Havent llegit que enguany l'IMAC ha decidit "professionalitzar" la direcció de les festes carnavalesques , no seria adient fer el mateix amb la Cavalcada dels Reis que a més del toc màgic i d'il·lusió que comporta , és juntament amb els Focs de santes , els dos aconteixements que apleguen més públic?.

Amb l'afany més constructiu del món crec que cal fer-ne urgent relectura ja que la d'avui era una cavalcada trista , desangelada i de molt, però que de molt baix nivell.