L’ERNEST

Per a qualsevol que depassi els quaranta llargs i que hagi participat d’una o altra manera en el petit món cultural de finals dels setanta i fins a començaments del 90 , dir l’Ernest , vol significar i senyalar a una sola persona, l’Ernest Monter.

Ara mateix, fer mirada enrera i deturar-se en imatges de la Tertre , l’Abast , Fuset. O buscar actes amb Rovira Brull, Alcoy, Perecoll, Estudi Tres x tres o els de Penta , el grup fundador de la casa del llimoner que acabaria aplegant el grup d’amics que agafaria el nom del dia de trobada ( dimarts) i el lloc ( la casa del llimoner) com a nom identificatiu ,o... ,significa sempre que en alguna d’elles apareix la imatge de l’Ernest fi i despitragat , rialler , amb aquella imatge personal que tenia de l”aquí estoy yo” . I això fins que de cop i volta la imatge desapareix i l’Ernest també.

( veure a ‘Ernest agafant pel coll a n’en Pepe a l’Estadi olímpic , el dia de la proclamació de Novellas com artista olímpic)

Que si Canàries , o no, que ara toca Cuba , o.... , fins que la pista es perd ,i de cop i volta , ahir al vespre a TVE , en una d’aquelles series que ara fan totes les televisions després de l’idea de Micki Moto , de( el que sigui) en el món , que Ernest Monter ens apareix com si res hagués passat fent de cuiner en un restaurant Antigua ( Guatemala)

Si voleu ser curiosos tan sols cal cercar el weeb de TVE , cercar el punt de televisió a la carta , i cercar el programa “Españoles en el Mundo” i d’ell el capítol dedicat a Guatemala. Allà i durant quatre o cinc minuts a partir del minut 27.20 , podrem recuperar un Ernest al que sembla que no hagin passat els tretze anys que confessa que fa que no trepitjat el nostre país.

El veurem com a xeff d’un restaurant d’Antigua , ciutat guatemalteca patrimoni de la Humanitat d’ençà 1979, degut a la seva preservada arquitectura renaixentista espanyola i la seva derivació barroca. Una ciutat plena d’encants històrics i alhora amb la natura ben al costat com en el cas del volcà Pacaya , lloc escollit per l’Ernest per fer una truita amb l’escalfor de la lava activa del volcà.

Un reportatge que ens ha portat al record del passat , i en certa manera ens ha fet enyorar el futur d’un retorn , encara que tan sols sigui per explicar aventures que hauran estat moltes ( a Internet el trobem també com xeff de l’Hotel Bambú, de luxe asiàtic ) i que seran bones d’escoltar. Esperem que descobert el seu secret més ben guardat , - el de a on es trobava -, l’Ernest no podrà resistir la temptació de fer-nos una visita.

Mentre l’esperem , bo es quedar-nos amb les imatges que ahir , a “Españoles en el mundo” , ens portaven la seva inconfusible figura i el seu etern tarannà.