ESCRITS SOBRE POLÍTICA

DE PAÍS

Tenir dies vacacionals et permet el temps suficient com per fer repassada a aquells articles que a vegades et queden sense llegir en una jornada normal. La llàstima és que en aquests dies també existeix una baixa densitat dels mateixos ,però amb allò de l’excepció i la regla, ahir i avui hi ha prou teca com per llegir a fons i fer-ne les personals reflexions que un cregui convenient.

Estic totalment d’acord amb Joan A. Baron que ahir en el seu blog , comentava l’article de José López Burniol, publicat a “El País” , de títol “El problema español”. És un article de gran profunditat , en el que no s’està de punyetes , i refilant a tort i dret , crec que encerta si no a la diana , - fet quasi impossible -, sí s’hi acosta i molt.
Jo també us el recomano ( el podeu trobar al weeb del diari o a l’enllaç del blog de J.A. Baron).

Avui és hora de fer mirada al decàleg que Ciutadans pel canvi llença com a punt de partida per a una nova Carta Magna. Un decàleg que aposta sense embuts per una via federal que comporti el consolidar la plurinacionalit ( estricta i real) de l’estat. Un decàleg important que estic convençut portarà cua ja que en bona part descol·loca a nacionalistes indecisos , independentistes amb més somnis que realitats , i espanyolistes de’espardenya i barretina.

Un punt de partida molt interessant que pressuposo serà font de molts debats que caldrà seguir amb intensitat. Un ho farà , amb el convenciment previ de que aquest és el millor punt per avançar.
Un punt de partida que com la gent del mateix Cpc reconeix ,és un punt agosarat davant unes societats , tant la catalana com l’espanyola , poc dispostes a la via federal , però que espera recollir fermes adhesions “entre els fastiguejats del consens constitucionals però que no son partidaris de l’independentisme”.

I sí el que busquen és adhesions. Aquí ja han trobat la primera.

LOCAL

I mentre les reflexions de política general ho omplen tot , les que es fan al voltant de la política local son nul·les.

Dominador el facebook , aquesta mena de messenger per adults , esborronats la gran majoria de blogs , els temes de política local surten tan sols de trascantó davant fets puntuals , però sense aquella mirada diària que en certa manera produeix un efecte control, absolutament necessari per a la higiene política.
Així, dia a dia, succeixen petits fets , sense massa rebombori que bo seria analitzar i denunciar si s’escau. Un anàlisi que hauria d’estar en mans d’aquells que ara guarden silenci.

Potser per això, enyoro i molt, la vigència política de blogs com el de Joan Salicrú , Oriol Burgada i altra grapat de periodistes locals que ara semblen haver abandonat la seva funció analítica de la realitat política local.
Un abandó que ens ha deixat a molts orfes de notícies i veritats i que caldria reiniciar pel bé del periodisme , la ciutat i molt especialment els ciutadans.