GRAVAT I POESIA

Aquest estiu es celebra el 60 aniversari de la Festa del Càntir d’Argentona , fet que es commemorarà de manera adequada i que omplirà d’activitats culturals tot l’any , començant amb la presentació avui mateix d’un audiovisual a l’entorn de la festa del Càntir i del Museu . Tot encetant les activitats ahir s’inaugurà una ben interessant exposició de Raúl Capitani, que vaig tenir el plaer de presentar en un sala ben plena d’artistes i afeccionats , entre els que cal remarcar la presència de l’alcalde Baron i el regidor Carlos Fernández , amics ambdós de l’artista.

Raúl Capitani ha volgut per aquesta exposició fer accent i apunt en el treball realitzat al voltant de la poesia , encarnat en els treballs realitzats front d’obres e poetes i literats de primera magnitud com ho son Espriu, Salvat-Papasseit, García Lorca , Miguel Hernández , Alberti, Borges , Cortázar i d’altres. Un treball que cal analitzar depassant del sentit il·lustratiu que alguns li volen aplicar.

Diem això, i crec que és important remarcar-ho, ja que l’obra de Capitani va molt més enllà de la simple funció d’acompanyament , en un paper tangencial. El treball de Capitani és el d’una re-lectura plàstica de la poètica de l’autor, convertint l’essència literària en element visual. Una translació feta des del coneixement aprofundit del poeta i de les seves intencions.

Capitani presenta així un seguit de gravats corresponents a poemes provinents de diversos poemaris, en els que presenta a l’espectador aquesta confrontació cara a cara ., de la plàstica i la poesia. Ho fa mitjançant gravats de les més diverses tècniques , realitzats amb la seva escrupolositat i perfecció tècnica , confegint així una balança de perfecte equilibri en el que el sentit poètic surt recolzat per la força de la plàstica , i la intencionalitat plàstica esdevé reflex fidel de la intencionalitat poètica.

Una exposició que cal visitar , i fer-ho de manera lenta i pausada . Cal deturar-se davant de cada gravat , admirar-lo en la seva qualitat i fer la corresponent lectura poètica. Fent-ho així , no hi ha cap dubte de que sortirem de la mateixa amb un esperit més enfortit i la sensibilitat ben sadollada.

Una mostra que contempla un seguit d’actes paral·lels com ho son:
El diumenge 24 , a les 12 h , conferència a càrrec de l’autor al voltant de "Noves tècniques experimentals en gravat i gravat no tòxic. Nous productes”.

Diumenge 31 . 12 h. Conferència a càrrec de Francesc Rogés i Raúl Capitani: “Rogés-Capitani. 30 anys de llibres i il·lustracions”.

Diumengre 7 de febrer 12h. Recital de poesia a càrrec de Manuel Patricio i Carlos Soriano.

CAN XALANT

El meu post “Okupes a Can Xalant ?” ha provocat un parell de correus poc amables dient que ja n’hi havia prou de la “meva persecució” envers la gent de Can Xalant i que em deixés de punyetes que tot estava O.K..

Comentari que m’han fet arribar també gent propera al poder , dient que bé , que sí, que la cosa no és correcte del tot , però que ja s’arreglarà. Que no s’ha fet el concurs , - tal i com ja hem dit altres vegades -, degut a que mentre que la Generalitat no digui quina quantitat afluixa , l’Ajuntament no mou fitxa no fos cas que ....

Doncs bé , a uns i altres , els remeto a les bases del concurs que deien textualment:

Cinquena - Durada del contracte.
La durada del contracte serà compresa entre l'1 d'octubre de 2.005 fins el 31 de desembre de 2.007, ambdós inclosos, i podrà prorrogar-se per mutu acord de les parts manifestat de forma expressa dos mesos abans de la finalització del contracte per un termini màxim addicional de 2 anys.

31 de desembre de 2007 més dos anys = 31 de desembre de 2009

I sí algú té dubtes en una possible interpretació, la cosa queda ben clara amb l’expressió “termini màxim”.

És a dir que a hores d’ara Can Xalant hauria d’estar tancat.
S’atrevirà l’Ajuntament a fer-ho?. Segur que no i accepto apostes.