Ahir en el diari , en tots els diaris, apareixien dos protagonistes mataronins. Un ho feia de manera directa i personal i l’altra de manera més desapercebuda, però tots amb pes específic. El curiós del cas és que ambdós son uns perfectes desconeguts en l’àmbit de la seva ciutat i per tant els seus fets no tenen el ressò que mereixen per el seu paper.
De tos dos n’he parlat alguna vegada i puc dir que he aprés molt i molt xerrant amb ells. D’un encara puc seguint aprenent , i espero fer-ho, com és el cas de Ferran Ruiz , de l’altra malauradament ja no, dons ens va deixar a fins del 2009 , en Francesc Bas.
En Ferran Ruiz va ser notícia ja que va ser anomenat nou President del Consell Escolar de Catalunya , un títol i un indret en el que es discuteix tot el que pertoca a l’ensenyament del nostre país i per tant , malgrat que com tants òrgans tenen un paper essencialment consultiu , podem dir que el futur del sistema educatiu està en eles seves mans en el que pertoca a direccionar els vectors educatius de la manera més adient per que , en aquest cas la Consellera , actuï en conseqüència.
En Ferran Ruiz és una eminència en el tema educatiu. Especialista number one en això de les TIC és respectat i admirat allà on es demana la seva presència per fer conferències al respecte , que són molts i importants llocs.
La foto amb la que il·lustro aquestes paraules correspon al Canal Parlament , ja que va ser escollit per unanimitat de tots els grups parlamentaris per servir d’assessor al respecte de la llei d’educació. Un nivell que queda demostrat amb la fita de sr guanyador del premi Enersis o en el fet de que Miquel Roca Junyent fos qui prologués una de les seves darrers conferències.
Un home respectat per tots , reconegut per arreu i que aquí , a casa seva , mai ningú l’hi dit ni demanat res de res.
Certament a vegades som capgrossos.
L’altra cas és el de Francesc Bas. Aquests dies ha tornat a ser notícia de primera plana econòmica el desgavell de Ruiz Mateos i Clesa que l’està portant a la seva desaparició i amb ella podria arrossegar a la mítica marca de Cacaolat.
Dons bé, el famós nen de Cacaolat amb l’ampolla sota el braç, és obra d’aquest mataroní , com dèiem desaparegut fa poc més d’un any, i que ha estat un dels grans dissenyadors gràfics del país, quan d’això del disseny ningú en parlava , i alhora ha estat un gran artista.
Per això avui vull reivindicar de nou el seu paper i l’obligació d’una ampla retrospectiva en la que al costat dels seus impecables i personalíssims paisatges poguéssim descobrir aquesta faceta de publicitari tant desconeguda per a tots.
Encara estem a temps de remeiar-ho.
1 comentari:
Llista del PSC, eleccions municipals 2011
Hola Pere,
Al mes de maig/11, t’he vist per la Seu del Partit dels Socialistes de Mataró, i he recordat els temps en què jugàvem a futbol.
Recordo que has defensat la porteria del Turó i la del Futbol Sala Tiritas.
He navegat per Internet per saber de les teves activitats, t’he seguit en alguna ocasió a través del Capgròs i el Tot, i he vist alguns dels teus comentaris sobre les últimes eleccions municipals en aquest bloc.
No puc opinar de tots els membres de la llista del PSC, perquè no els conec en profunditat, i conseqüentment no puc dir que és una llista molt fluixa o molt bona.
De qui sí puc opinar és d’una de les persones que anomenes en el comentari (Ciller). Conec al Juan Antonio des de que tinc 12 anys i sé perfectament de la seva qualitat humana, ja que els 44 anys d’amistat que portem junts són per a mi inoblidables.
Juan Antonio, és una persona molt capacitada. No tindrà estudis universitaris, potser no serà un bon orador, segur que té defectes, però té honradesa, dignitat, una capacitat de treball envejable i el seu suport constant desinteressat cap els altres és innegable. (Alguns polítics penso que no tenen aquestes virtuts que té en Juan Antonio).
Estic segur que en qualsevol de les àrees socials, podrà desenvolupar la seva capacitat en aquesta ciutat que sé que s’estima a la vegada es molt estimat a aquestes ciutat....
Si tots els polítics, (o no polítics) s’assemblessin una mica a Juan Antonio, segur que tindríem, no tan sols una ciutat millor, sinó un món més just, mes digne i per descomptat molt millor…
Una cordial salutació,
Josep Riera Ibarz
Mataró
DNI: 38.769.616-B
Publica un comentari a l'entrada