732.323

La xifra que encapçala aquest post , de la que dos nombres corresponen a la meva dona i a mi, és la xifra de visitants que ha tingut l’exposició Dalí celebrada al Reina Sofia i en la que s’han batut tots els rècords d’assistència, tal i com va succeir al Pompidou o com va succeir fa ja un grapat d’any amb l’antològica celebrada al palau reial de Pedralbes amb unes cues que arribaven a la Diagonal. Una exposició que va visitar tot Catalunya i que des dels pobles s’organitzaven excursions que tenien per programa: Al matí, visita a l’exposició Dalí. Al mig dia , dinar a la Barceloneta ( amb paella inclosa), i a la tarda assistència a l'Apolo a veure revista amb la Tània Doris. (Absolutament cañí, però cert).

Una xifra que m’agrada i m’emprenya a la vegada. M’agrada per que és de remarcar aquests milers de persones que han acudit i visitat amb fruïció ( al menys aquest era el sentiment en el dia de la meva visita) una exposició d’un artista cabdal. M’emprenya ja que és flor d’estiu i el nombre de visitants no es veu reflectit després en altres exposicions a posteriori.

Però a més , i ja en to personal, m’agafa un punt d’enveja amb Madrid i el nivell d’assistència a les exposicions. Enguany aquest agost he visita un bon grapat d’exposicions a Madrid i Barcelona , i em dol dir que no hi ha punt de comparació , malgrat les variables que poguem oferir de la nacionalitat del Prado, el nom de Dalí, o...

A Madrid he visitat el reina Sofia ( Dalí)  amb ple absolut ; el Prado amb les cues de sempre ( és a dir molta gent ) ; el Thyssen (Pissarro) amb molt bona entrada malgrat el decebedor de l’exposició que veurem ben aviat al caixafòrum; Fundación Mapfre ( GIacometti), molta gent malgrat l’hora i la temperatura ( prop dels 40) i molta gent esperant la visita guiada ; i cua sorprenent al monestir de las Descalzas reales on a les 4 donen números per a les visites de la tarda i no arriben per a tot el munt de gent que esperava pacient sota el sol de justícia.

A Barcelona amb trobo amb un MNAC ( Col·lecció i antològica de Tàpies) amb poca gent a la col·lecció i en família a l’antològica de Tàpies, una exposició que hauria de disposar d’un nivell de visites semblant al de Dalí. Tot amb l’afegitó de que l’escassa presència de visitants és aclaparadorament estrangera que en el cas de Tàpies, passen olímpicament de la seva mostra ; Fundació Tàpies ( antològica de Tàpies complementaria del MNAC) en família; Museu Picasso (Autorretrats) , una mica de gent provinent de l’entrada complerta al Museu. Gent però amb visió ràpida ja que aquest no és el Picasso que els interessa. Caixafòrum ( El japonisme) , molt bona entrada, mantenint el nivell habitual de l’indret. Caixafòrum ( Art: dos punts ), gent però en un grau molt més petit que en el cas de la mostra del japonisme. MACBA ( Art dos punts / Col·lecció ) nivell mig d’assistència. MEAM (col·lecció) poca gent , però en aquest cas justificable per el veritable desgavell que és el Museu (?).

Una diferència abismal d’espectadors entre un i altre cantó. Malgrat la gran davallada turística , el turisme de Madrid segueix essent cultural en alt grau, i a més la gent de la capital ha esdevingut fidel a les visites a Museus i exposicions importants.

Mentre a Catalunya, ni hem sabut guanyar  al turista que puja a Montjuic a fer la foto però no entra al MNAC, i que a l’hora de la veritat l’únic Museu que visita és el del Barça. Ni tampoc hem sabut guanyar a l’espectador local, que passa i molt, de Museus i exposicions ii les xifres així ho demostren.

Per això jo ric per sota el nas quan parlen d’una Espanya casposa i poc culta en comparança amb una Catalunya culta i moderna. I jo per dintre dic, serà en altres coses , per que en el que pertoca a l’art ....

De pena.