MENYSTENIR

Menystenir, una paraula aspre , que quasi costa en pronunciar. Sembla enfarfegar-se a la boca , fent un nus com si no volés sortir. Una paraula dura. Però més ho és el seu significat i principalment el pitjor és patir-la. És com una veritable llosa impossible de ser aixecada , és a vegades la vilesa més gran de la injustícia.

Menystenir una paraula que no m’agrada gens i que de fa temps plana , dominant , el sentit d’acció de la cultura oficial de la ciutat envers la plàstica.

Menystenir és per exemple fer que coincideixin en dia i hora dos actes importants com ho eren la conferència de Francesc Fontbona al voltant de Gaudí ( els dijous a la Nau ) i la inauguració de l’exposició d’Ismael Smith al museu de Mataró. Dos actes organitzats a la mateixa casa i en despatxos quasi de costat. Si no som capaços de coordinar en el comú , com serem capaços de coordinar en el dispers.

Menystenir l’art és mentir descaradament en el que pertoca a l’exposició de gravats d’Ismael Smith, quan tota la informació de l’exposició va encapçalada per el titular “Mataró ret un homenatge a la figura del gravador Ismael Smith”. Permeteu que sigui clar. Quins collons !!!.

La mostra que ara arriba al Museu és una mostra itinerant de la Diputació de Barcelona , organitzada mitjançant els fons dels que disposa el Museu de Cerdanyola mercès la donació d’Enrique García Herraiz. És una mostra itinerant que va començar a rodar per Catalunya ara fa dos estius ( a Sitges ) i que fins i tot fa més d’un any que va fer parada i fonda a Arenys de Mar ( al Calisay). Per tant, res de res , d’homenatge de Mataró a Smith . ( Tot això per no recordar el veritable homenatge que fou l’exposició que fa deu temporades i organitzada per la Fundació Palau de Caldetes, va retornar a l’actualitat a Smith i a la seva obra).

És menystenir el tractament que el mateix Museu fa de la figura de Marianu Andreu ( així amb “u” , que és com era conegut. O si de cas “Mariano” , però mai Marià, en aquesta estúpida catalanització de tants noms ). Enguany es commemora el 125 aniversari del naixement de Mariano Andreu. Alguns hem reclamat algun acte que ho recordés. Ha estat en va. Ara , que s’aprofita la relació amb Smith, per acabar d’omplir les sales ja que l’exposició itinerant no dona per tant , ni un borrall de l’efemèride.

Sortosament sí que s’ha fet cas a les nostres queixes ( no estava previst) i ens ofereixen (això sí, sense treure’l de la caixa) l’esmalt “L’orb” que és diu és l’esmalt més gran del món. Per excusar-se s’inventen una pseudo influença amb Smith que no s’aguanta per enlloc , però que hi farem de on no n’hi ha no en pot rajar.

( Per si sou curiosos aquí va l'enllaç de la ponència que publicà el recentment desaparegut Santi Estrany als Fulls de Santa María a l’any 2008 , en el que es publica la portada de la revista “La ilustration” del Nadal de 1941 , ocupada per l’esmentat esmalt). 

No s’aprofita en canvi la relació amb el músic Enric Granados , tot tenint en compte que Granados composà peces com “Goyescas” a Can Saborit d’Argentona , on tenia el piano al damunt d’unes fustes , a la bassa de la masia per a tal d’estar fresc i fugir de la calor.

Menystenir és col·locar com afegitó unes quantes estampes de Goya per arrodonir la mostra.

Menystenir l’art  és potenciar patotxades de circ com la pintura en directe d’una marina per part de Niebla com a cloenda de la seva fluixíssima exposició. A més, com era d’esperar , l’obra és el pagament de Niebla per l’exposició. Mentre el museu renuncia a obres de pes dels artistes locals (Fons d’Art) en canvi lloa quedar-se amb una pintura sense cap mena de sentit i vàlua creativa. Actituds com les del patètic espectacle de Niebla son demostratius del nivell de consideració que té l’Art per aquells que l’haurien de defensar (Cultura i Museu).

Menstenyir és l’actuació de l’Ajuntament i la Comissió de l’any Espriu amb Raúl Capitani que , curiosament , va ser el primer artista mataroní en treballar abastament Espriu. 

Mentre que Cusachs ha ocupat el Museu i Cuyàs, Can Palauet, durant quasi tres mesos, a Capitani el desterren a les biblioteques Pompeu Fabra i Antoni Comas, amb ressonància nul•la i tan sols amb una durada de tres setmanes. A més es passen per alt la sacrosanta unitat de l’obra , en trien sols una part i la parteixen en dues ( posats a fer barbaritats , al menys fem l’exposició completa i que giri per ambdues biblioteques ) en un desideràtum incomprensible en gent tan preocupada per la cultura.

A Cusachs el va presentar Bru de Sala i va fer acte important Jordi Pujol, tot amb un acurat catàleg. És a dir, com correspon. No dubtem que Cuyàs tindrà un plantejament semblant. I Capitani?, apostem en que amb un peti full ja n’hi haurà prou. O potser ni això.

A bon segur algú em respondrà que ell hi ha estat d’acord. Capitani està gran i feble de salut, i per tant desitja per damunt de tot la difusió de la seva obra. Aprofitar-se d’aquesta feblesa fa més vil encara l’actitud dels organitzadors. Encara queda un mes per davant per rectificar , però ni Capitani ni la seva obra mereix el menysteniment que rep amb aquesta vil actuació.

I a un , com instigador de la presència de Capitani en l’any Espriu, dons vaig ser qui es va queixar a l’organització del lamentable oblit, li agradaria saber el per que d’aquesta brutal diferència de tracte entre Cusachs , Cuyas i Capitani, tre “c” que no han estat com les que coneixem publicitàriament( CCC ). En aquest cas hi ha dues “C” amb majúscules i una “c” ( la de Capitani) amb minúscula , perduda en el camí de l’oblit. Lamentable.

Menystenir una paraula de difícil pronunciació però que en el que respecte a la plàstica és de conjugació d’habitud en la cultura oficial municipal.