He rebut trucada del bon amic
Manuel Patricio en relació a l’anterior
post al voltant del tracte rebut per Raúl Capitani en el que pertoca a l’exposició
dels seus treballs en l’any Espriu.
Una trucada amical i
puntualitzadora en la que no desmenteix res (era difícil dons la font era el
mateix Capitani) però puntualitza que ell , que és qui ha portat tots els
contactes degut al feble estat de l’artista
, mai ha tingut cap mena de relació amb la Comissió de l’any Espriu. Sempre ha
mantingut converses amb la gent de les Biblioteques que s’han portat de manera
excel·lent, posant a la seva disposició el poc que tenen i que està convençut
que amb aquests mínims els resultats seran prou dignes.
Vagi doncs el meu respecte i la meva
felicitació per l’eficiència , sempre demostrada , de la gent que dirigeix i
treballa en les biblioteques de les que gaudim a la ciutat , però això no
modifica res ans jo diria que ho
empitjora.
Com és possible que ningú de la
comissió hagi intervingut?. És que hi ha actes de primera i actes de segona,
diferenciats no per raons de qualitat i sí per raons polítiques , afectives o
de gust de qui mana?. Com és possible l’abismal diferència de tracte i
condicions ?.
La comissió de l’any Espriu ha fet
una tasca espectacular , per aplaudir i treure’ns el barret, però és lògic que
en tal munt d’activitats hi hagin errades , i fins i tot importants , com en
aquest cas. I quan hi ha una errada el que cal és rectificar i fer-ne
correcció.
És justament el que cal en el cas
de Capitani que sota cap concepte , ni el personal ni l’artístic , mereix el menysteniment
que li està atorgant la Comissió de l’any Espriu.
Queda temps per rectificar. És
obligat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada